A L’ENTORN DE LA PAU

 

Pau és una paraula sublim que palesa un dels nostres desigs més pregons. Tots estem convençuts que la pau és un anhel lícit i tots ens posem d'acord per reivindicar-la en tot moment. Parlem de la pau en oposició a la guerra i tenim com a punt de mira aconseguir desterrar la lluita armada. Molts creiem que aconseguir-ho depèn únicament de decisions polítiques, però cal que tinguem molt present, que la nostra societat i el nostre món no són més que un reflex ampliat del nostre estat interior. És possible que la guerra més important es desenvolupi dintre de cada un de nosaltres i que allò que veiem a l'exterior, no sigui més que un avís clar que hi ha quelcom en nosaltres mateixos que no acaba de rutllar.

 

En la nostra societat occidental, hi ha molt poques persones que visquin en pau, que siguin plenament felices i que se sentin satisfetes del decurs dels esdeveniments i, sobretot, quan s’adonen de les repercussions que els nostres actes tenen en perjudici d’altres habitants del planeta que tenim arrecerats en allò que anomenem el tercer, el quart o el cinquè món.

 

Els privilegiats del primer món hem passat molt de temps mirant-nos el melic, pensant que el nostre benestar és només mèrit nostre, esmerçant-nos a fer grans discursos demanant que s'acabin les guerres, mentre els nostres governs fan grans negocis venent armament. Avui, amb la crisi, hem vist perillar el nostre benestar i el nostre equilibri i ens sentim vulnerables. Això, lluny de ser un problema més, és una oportunitat per fer un salt en la nostra qualitat humana, que ens permeti transcendir les nostres fronteres de consciència. Ara sabem que som tan vulnerables com el que més, però no podem d’oblidar que la nostra capacitat de superació no té límits i que si tots ens posem a treballar, aconseguirem sense cap mena de dubte un món millor.

 

La pau i la serenor només es poden donar en un ambient de compromís i d'honestedat amb nosaltres mateixos. Podem tenir ideals molt sublims sense exercir-los. Som capaços de veure, en les notícies de cada dia, gent que passa fam i gent que és assassinada, i continuar sopant com si no passés res. Quan vivim l’horror com una rutina més, vol dir que els estímuls exteriors ens han arribat a anestesiar l'ànima i hem de fer quelcom per sortir d'aquest forat.

 

La pau l'hem de conrear cada segon de la nostra vida i tenir-la present, sobretot, en el decurs de les nostres relacions més quotidianes. Hem de poder adonar-nos de quan convivim en pau o bé quan, per motius que sovint ni ens plantegem, vivim per fer la vida impossible a aquells que ens envolten. La pau interior arribarà quan la desitgem amb totes les nostres forces i quan deixem de vulnerar l'espai de l'altre, fent possible que també es pugui desenvolupar en pau.

 

L'autèntica pau serà la suma de paus interiors de tots els habitants del planeta. Cal que deixem d'enganyar-nos creient que la pau al món no depèn de nosaltres. Hem de treballar perquè el nostre entorn més pròxim visqui en pau. Només així haurem acomplert la nostra missió per pacificar el món, encara que la nostra influència sigui reduïda, tant li fa: una llavor de pau sempre farà germinar la pau.

 

Regina Ferrando i Ferran

16 de setembre de 2010