L’HORA DE LA JUSTÍCIA

 

Un any més arriba la parada estival. Si fem una llambregada al darrer any, ens adonarem que potser ens ha passat molt de pressa, a causa del neguit de la vida quotidiana; o potser, més a poc a poc que d’altres, com a conseqüència dels temps difícils que ens toca viure. Sigui com sigui, hi ha coses de la nostra vida que no podem escollir. El que sí que podem escollir és la manera com volem viure-les.

 

Totes les coses que ens passen tenen sentit i de totes, fàcils o difícils, plaents o doloroses, se’n pot extraure un ensenyament útil. La gràcia de tot plegat rau a tenir el moment de consciència necessari per arribar a entendre-les. Si som inflexibles és molt possible que ens passem la vida barallant-nos amb la realitat, quan aquesta no s’adequa a les nostres expectatives. La flexibilitat, en canvi, és la capacitat que ens permet adaptar-nos a les circumstàncies i d’extraure’n sempre el vessant més positiu.

 

El vessant positiu de la crisi econòmica actual és, potser, poder prendre consciència de que hem viscut molts anys aferrats a coses que ens han fet creure que eren necessàries, però que en realitat no ho eren gens. La majoria de nosaltres pot passar amb molt menys del que ens han fet creure que era necessari per viure i ser feliç. Només cal comparar-nos amb germans nostres de països pobres.

 

La naturalesa injusta d’aquesta crisi ens fa prendre consciència de la nostra debilitat. La pobresa ja no s’esdevé lluny de nosaltres, sinó que cada vegada és més a prop.  Tot i així, la gran majoria de nosaltres no ha fet res per contribuir-hi o, si alguna cosa ha fet, potser ha estat acceptar uns crèdits que s’escapaven de les seves possibilitats, emmirallats pel miratge que ser propietari d’un habitatge, d’un cotxe o de qui sap què, era la màxima aspiració de l’ésser humà.

 

Ha arribat el moment de la justícia i de la solidaritat, d’actuar pensant en les repercussions dels nostres actes, d’aprendre a viure amb allò que és necessari, procurant alhora que el nostre estat de benestar arribi a tots els racons del planeta, o almenys no perjudiqui ningú. Ara, ja se’ns farà difícil continuar vivint, gastant sense pensar, mentre d’altres moren de fam. És l’hora del compromís per la justícia social, del naixement d’un nou ordre mundial que no discrimini ningú. Perquè si el nostre nivell de consciència ens permet entrellucar la nostra pertinença indiscutible a la humanitat, el nostre desig irrenunciable només pot ser la felicitat i el benestar de tots els éssers humans.

 

Aquesta crisi, doncs, no és més que un símptoma del canvi que s’esdevé a nivell mundial. Possiblement, mai res no tornarà a ser com era, però si tothom fa l’elecció personal que li pertoca, que no és altra que ser feliços amb allò que tenim, intentant amb amor persistent fer feliços aquells que ens envolten, entre tots aconseguirem que el resultat sigui molt millor.

 

Us desitjo un bon mes d’agost, essent feliços i fent feliços aquells que us envolten.

 

Regina Ferrando i Ferran

29 de juliol de 2010