LA “MALA
OMBRA”
Carl Gustav
Jung, psiquiatre suís, deixeble de Sigmund Freud, va definir una part de
l’ésser humà amb el nom d'ombra. Segons Jung, l'ombra és aquella part de
nosaltres mateixos que no reconeixem, que amaguem, que considerem
inacceptable... pecaminosa. És la nostra part fosca, aquella zona de nosaltres
mateixos que no estem disposats a ensenyar mai i que reprimim amb totes les
nostres forces, sense permetre'ns mostrar-nos tal com som en cap moment.
L'inconscient
està en estreta relació amb el conscient, en una relació de compensació, que
serveix per restaurar qualsevol desequilibri provocat per l’actitud unilateral
del conscient. Els continguts reprimits romanen en el nostre interior i
sorgeixen en somnis, en imatges i en símptomes.
La repressió
conscient, però, a més de ser un error, és inútil, perquè allò que reprimim
surt, tard o d'hora, amb molta més força; l’esforç que ens obliga a fer
comporta una despesa exagerada d'energia i repercuteix en el nostre cos, creant
tensions que, de mica en mica, faran que anem perdent la flexibilitat, la
mobilitat i la sensibilitat.
Aquesta part
fosca, l'ombra, amb el pas dels anys, es va fent cada vegada més anònima. Tant
que podem arribar, fins i tot, a ignorar-la, a oblidar-la, a suprimir-la.
Aleshores, la tensió del nostre cos es converteix en un fet tan habitual que
passa a formar part del nostre ésser fins al punt que arribem a pensar que
viure aquesta tensió és la nostra forma natural de ser. Arribats a aquest punt,
si aquesta situació es perllonga, és molt possible que apareguin malalties
físiques, com a mecanisme de defensa del cos, en resposta a les acumulacions de
tensió.
Cal, doncs,
ser molt conscients i fer el possible per no reprimir res. Si per la nostra
inseguretat sentim la necessitat d'amagar parts de nosaltres mateixos, hem
d'aprendre a utilitzar eines que ens ajudin a alliberar-nos de la tensió i per
tant de la repressió.
És hora que
aprenguem a acceptar-nos tal com som i a perdonar-nos per la nostra
imperfecció. Acceptem-la, doncs, com quelcom natural que, a més, és patrimoni
de la humanitat. En tots nosaltres hi conviu una part lluminosa, conscient, i
una part fosca, sovint inconscient, que és l'ombra. Ambdues parts es compensen
per anar retrobant l'equilibri.
En la mesura
que aprenguem a viure el present farem que el nostre percentatge de conscient
augmenti i, en contrapartida, serem cada vegada menys esclaus del nostre
inconscient, perquè anirà disminuint. Aconseguirem la perfecció en el moment
que tot en nosaltres formi part del conscient, quan el nostre cos es
converteixi en un cos de llum.
Regina Ferrando i Ferran
22 de juliol de 2010