LA “MALA OMBRA”

 

Carl Gustav Jung, psiquiatre suís, deixeble de Sigmund Freud, va definir una part de l’ésser humà amb el nom d'ombra. Segons Jung, l'ombra és aquella part de nosaltres mateixos que no reconeixem, que amaguem, que considerem inacceptable... pecaminosa. És la nostra part fosca, aquella zona de nosaltres mateixos que no estem disposats a ensenyar mai i que reprimim amb totes les nostres forces, sense permetre'ns mostrar-nos tal com som en cap moment.

 

L'inconscient està en estreta relació amb el conscient, en una relació de compensació, que serveix per restaurar qualsevol desequilibri provocat per l’actitud unilateral del conscient. Els continguts reprimits romanen en el nostre interior i sorgeixen en somnis, en imatges i en símptomes.

 

La repressió conscient, però, a més de ser un error, és inútil, perquè allò que reprimim surt, tard o d'hora, amb molta més força; l’esforç que ens obliga a fer comporta una despesa exagerada d'energia i repercuteix en el nostre cos, creant tensions que, de mica en mica, faran que anem perdent la flexibilitat, la mobilitat i la sensibilitat.

 

Aquesta part fosca, l'ombra, amb el pas dels anys, es va fent cada vegada més anònima. Tant que podem arribar, fins i tot, a ignorar-la, a oblidar-la, a suprimir-la. Aleshores, la tensió del nostre cos es converteix en un fet tan habitual que passa a formar part del nostre ésser fins al punt que arribem a pensar que viure aquesta tensió és la nostra forma natural de ser. Arribats a aquest punt, si aquesta situació es perllonga, és molt possible que apareguin malalties físiques, com a mecanisme de defensa del cos, en resposta a les acumulacions de tensió.

 

Cal, doncs, ser molt conscients i fer el possible per no reprimir res. Si per la nostra inseguretat sentim la necessitat d'amagar parts de nosaltres mateixos, hem d'aprendre a utilitzar eines que ens ajudin a alliberar-nos de la tensió i per tant de la repressió.

 

És hora que aprenguem a acceptar-nos tal com som i a perdonar-nos per la nostra imperfecció. Acceptem-la, doncs, com quelcom natural que, a més, és patrimoni de la humanitat. En tots nosaltres hi conviu una part lluminosa, conscient, i una part fosca, sovint inconscient, que és l'ombra. Ambdues parts es compensen per anar retrobant l'equilibri.

 

En la mesura que aprenguem a viure el present farem que el nostre percentatge de conscient augmenti i, en contrapartida, serem cada vegada menys esclaus del nostre inconscient, perquè anirà disminuint. Aconseguirem la perfecció en el moment que tot en nosaltres formi part del conscient, quan el nostre cos es converteixi en un cos de llum.

 

Regina Ferrando i Ferran

22 de juliol de 2010