LA SAVIESA

 

La nostra societat occidental pertany des de fa segles al mon civilitzat. Som parents d’aquells que anaren a colonitzar terres llunyanes per alliberar els nadius del paganisme i de l’analfabetisme, alhora que els sotmetíem a l’esclavatge o bé els recloíem en reserves perquè les seves mancances no ens fessin mal a la vista. D’aquesta manera vàrem anorrear tot un seguit de cultures d’una saviesa ancestral, per convertir-los, amb els anys, en esclaus de la nostra superficialitat.

 

Avui, a mesura que ens anem interessant per conèixer el món i tot el que ens envolta, ens adonem que totes aquelles cultures, que en un moment donat de la història varen ser esclafades, gaudien d’una saviesa innata conseqüència del seu respecte més absolut a la Natura i a les seves lleis.

 

La saviesa no és la conseqüència d’una acumulació, més o menys extensa, de coneixements, sinó que és el resultat d’un estat de consciència fonamentat en el respecte més estricte per tot i per tothom. No depèn de que haguem anat més o menys temps a l’escola, ni de que tinguem més o menys diners, sinó de la capacitat d’adonar-nos que en essència tots som iguals i que tots els coneixements són  necessaris: els que s’adquireixen a la Universitat i, sobretot, els que s’adquireixen de l’observació minuciosa i del respecte més absolut de la Natura.

 

La societat occidental, a mesura que ens hem anat oblidant de tot allò que ens envolta i donem una gran importància tant als coneixements científics, aquells que venen avalats per una titulació reconeguda socialment, com als diners, hem arribat a ser capaços de desertitzar una gran part del planeta i de produir amb els nostres avenços un forat immens a la capa d’ozó, que té com a conseqüència una pèrdua total de l’equilibri del medi ambient. Alhora, hem aconseguit viure en una abundància escandalosa, mentre la major part dels nostres germans moren de fam en la més absoluta misèria.

 

Sortosament, cada vegada hi ha més persones disposades a retrobar el veritable sentit de la vida. Som conscients que hi ha molt coneixements que s’han anat desestimant amb el temps i que són fonamentals perquè la nostra vida torni a tenir sentit, i ens disposem a retornar al camí de la saviesa que ens permetrà gaudir de la vida amb tota la plenitud.

 

L’amor i el respecte són eines fonamentals per redreçar els grans errors històrics que els humans hem perpetrat. El retorn a l’observació constant de la natura ens aportarà el bagatge suficient per recobrar l’equilibri, tant intern com del planeta. Estimem-nos i respectem-nos sense cap mena d’excepció i veurem com, de mica en mica, la nostra vida canvia de color i retrobem la pau i l’assossegament.

 

Regina Ferrando i Ferran

8 de juliol de 2010