LA SAVIESA
La nostra
societat occidental pertany des de fa segles al mon civilitzat. Som parents
d’aquells que anaren a colonitzar terres llunyanes per alliberar els nadius del
paganisme i de l’analfabetisme, alhora que els sotmetíem a l’esclavatge o bé els
recloíem en reserves perquè les seves mancances no ens fessin mal a la vista.
D’aquesta manera vàrem anorrear tot un seguit de cultures d’una saviesa
ancestral, per convertir-los, amb els anys, en esclaus de la nostra
superficialitat.
Avui, a
mesura que ens anem interessant per conèixer el món i tot el que ens envolta,
ens adonem que totes aquelles cultures, que en un moment donat de la història
varen ser esclafades, gaudien d’una saviesa innata conseqüència del seu
respecte més absolut a la Natura i a les seves lleis.
La saviesa
no és la conseqüència d’una acumulació, més o menys extensa, de coneixements,
sinó que és el resultat d’un estat de consciència fonamentat en el respecte més
estricte per tot i per tothom. No depèn de que haguem anat més o menys temps a
l’escola, ni de que tinguem més o menys diners, sinó de la capacitat
d’adonar-nos que en essència tots som iguals i que tots els coneixements
són necessaris: els que s’adquireixen a
la Universitat i, sobretot, els que s’adquireixen de l’observació minuciosa i
del respecte més absolut de la Natura.
La societat
occidental, a mesura que ens hem anat oblidant de tot allò que ens envolta i
donem una gran importància tant als coneixements científics, aquells que venen
avalats per una titulació reconeguda socialment, com als diners, hem arribat a
ser capaços de desertitzar una gran part del planeta i de produir amb els
nostres avenços un forat immens a la capa d’ozó, que té com a conseqüència una
pèrdua total de l’equilibri del medi ambient. Alhora, hem aconseguit viure en
una abundància escandalosa, mentre la major part dels nostres germans moren de
fam en la més absoluta misèria.
Sortosament,
cada vegada hi ha més persones disposades a retrobar el veritable sentit de la
vida. Som conscients que hi ha molt coneixements que s’han anat desestimant amb
el temps i que són fonamentals perquè la nostra vida torni a tenir sentit, i
ens disposem a retornar al camí de la saviesa que ens permetrà gaudir de la
vida amb tota la plenitud.
L’amor i el
respecte són eines fonamentals per redreçar els grans errors històrics que els
humans hem perpetrat. El retorn a l’observació constant de la natura ens
aportarà el bagatge suficient per recobrar l’equilibri, tant intern com del
planeta. Estimem-nos i respectem-nos sense cap mena d’excepció i veurem com, de
mica en mica, la nostra vida canvia de color i retrobem la pau i
l’assossegament.
Regina Ferrando i Ferran
8 de juliol de 2010