ELS SALVADORS DE LA HUMANITAT

 

Quan som conscients d’haver encetat un camí de creixement personal i estem convençuts que aquesta és la nostra raó de viure, perquè hem descobert el motiu principal de la nostra existència, podem caure en la temptació de pretendre arrossegar els altres a aquest mateix camí, sense saber respectar el seu ritme de creixement.

 

Tot en aquesta vida té el seu moment. La presa de consciència de la nostra fita primordial també. Cadascú arriba als coneixements que ha d’arribar en el moment que li correspon i no serveix de res pretendre accelerar els esdeveniments.

 

La primera lliçó que ens toca aprendre és acceptar que no podem aconseguir res quan a nosaltres ens agradaria, ni podem pretendre que els altres vagin més de pressa del que els correspon, només perquè a nosaltres ens sembla que ha de ser així.

 

Tot ens arriba en el moment oportú, quan som capaços de copsar tota la importància d’allò que la vida ens vol dir. Saber esperar, doncs, en la confiança més absoluta  que allò que esdevindrà serà el millor per a nosaltres i per als altres és l’aprenentatge més important que ens cal, per tal de poder iniciar el camí de creixement personal sense convertir-nos en una càrrega feixuga i atabaladora per als altres.

 

Per altra banda, tots podem caure en la temptació de sentir-nos éssers privilegiats pel fet de tenir inquietuds espirituals i podem arribar a mirar-nos els altres amb un cert grau de superioritat. Defugim la temptació de convertir-nos en salvadors de la humanitat, que no deixa de ser un acte d’orgull encobert i allunyem-nos d’aquells que se senten salvadors nostres

 

Recordem que el més important que podem fer per als altres és estimar-los incondicionalment, acceptant-los exactament com son. No podem perdre de vista que el treball de creixement personal és, tal i com el seu nom indica, personal i intransferible. Per molt que ens ho proposem no podrem fer mai allò que ha de fer l’altre, ni ningú ens farà la feina que ens pertoca.

 

Deixem-nos, doncs, de voler solucionar la vida dels altres i preocupem-nos de fer la nostra tasca amb tot l’amor. Que res ni ningú ens distregui de la única finalitat de la nostra vida que és ser feliços i fer feliços els que ens envolten. Acceptem-los i acceptem-nos tal com som en la seguretat que la vida ens donarà a cada moment les eines i els mitjans per progressar en el nostre camí espiritual. Nosaltres només ens hem d’asseure al llindar, tenir els ulls ben oberts per tal de poder aprendre cada dia allò que pertoca i estimar tot i tothom amb totes les nostres forces.

 

Regina Ferrando i Ferran

Per publicar el 24 de juny de 2010