UN REGAL
IMPRESSIONANT
El nostre
cos és el vehicle que ens permet gaudir, sentir, estimar, comunicar-nos, viure
en definitiva. És el regal més valuós que rebem en aquesta vida. Té un disseny
complex i immillorable, d’una perfecció digne del millor enginyer. No hi ha cap
màquina creada per l’home que se li pugui assemblar.
Perquè el
cos funcioni sempre a la perfecció, requereix tenir-ne una cura especial, un
manteniment. Massa sovint, però, la majoria de nosaltres, només comença a
tenir-ne cura el dia que emmalalteix. Mentre això no passa, vivim sense tenir
consciència del regal que ens varen fer en la nostra concepció i de la cura que
n’hauríem de tenir.
Qui més qui
menys té clar la importància de no deixar passar els terminis de revisió del
nostre cotxe. Sabem que cal posar-lo a punt abans de fer un viatge més o menys
llarg i no deixem mai de omplir-lo del combustible adient, perquè sabem que si
no ho fem s’aturarà. En canvi, som capaços de sotmetre el nostre cos a
condicions extremes, condemnant-lo a jornades interminables sense donar-li cap
mena de treva. No tenim consciència de la importància de la nostra respiració,
per a la nostra regeneració i per recobrar l’energia necessària perquè la
màquina funcioni en condicions òptimes. El combustible que li administrem no
és, en moltes ocasions, el més adequat. Molts hem perdut el contacte amb la
natura, oblidant-nos fins i tot que en formem part, i, per acabar-ho d’adobar,
li escatimem hores de repòs.
El cos
suporta amb paciència totes aquestes condicions adverses, i fa un gran esforç
per seguir el ritme que li imposem. Amb els anys, però, arriba un moment que ja
no pot més i diu prou. És llavors que ens ho fa saber amb l’aparició d’alguna
malaltia. Arribats a aquest punt, lluny de ser conscients del mal ús que n’hem
fet, encaixem la malaltia com una maledicció que ens impedeix continuar amb el
ritme desenfrenat que ens imposem.
La malaltia,
no ho oblidem, no és altra cosa que un avís, perquè ens adonem que hi ha alguna
cosa que no fem prou bé i és molt important que intentem esbrinar-ne la causa
interna, que sovint trobarem a la nostra ment i en la gestió de les nostres
emocions, per canviar algun costum que ens permetrà tornar a equilibrar la
nostra energia.
El nostre
cos, tots ho sabem, és una màquina molt més perfecte que l’automòbil, però tot
i així també necessita una atenció específica. Si aprenem a estimar i valorar
el nostre cos, i en tenim la cura necessària, ens respondrà amb un funcionament
perfecte, que ens possibilitarà poder viure en harmonia amb nosaltres mateixos
i amb l’entorn. Escoltem-lo amb atenció i ens dirà a cada moment què hem de
fer.
No ens
entossudim a seguir vivint inconscientment i d’esquena a nosaltres mateixos.
Recordem que el cos ens ha de durar tota la vida.
Regina Ferrando i Ferran
17 de juny de 2010