ESTAR AL DIA ÉS DOLORÓS

 

La nostra societat està passant per moments difícils. Vivim al bell mig d’un canvi que, si bé el cor ens diu que els canvis sempre són positius, la ment ens maltracta amb mil i un fantasmes relacionats amb la por i la inseguretat. Avui per avui, escoltar les notícies dels mitjans de comunicació, és com submergir-se en un oceà de negativitat. Tot fa pensar que anem malament, que no hi ha solució, que no ens en sortirem.

 

Si bé és cert que, a nivell econòmic, tenim problemes, no és menys cert que l’ésser humà és molt més que l’economia. Potser els darrers anys hem donar massa importància al diner i hem cregut que duu la felicitat. Hem valorat les persones pel seu estatus social i no pels seus valors intrínsecs. Hem cregut que les possessions materials ens satisfarien, quan en realitat ens condemnes a la insatisfacció més terrible. I en el camí cap al materialisme, hem deixat de banda valors com el respecte, la solidaritat, la compassió.

 

No hi ha res perdut. Allò que és autèntic, allò que dóna valor i sentit a la nostra vida continua bategant dins nostre. Perquè res ni ningú no ens pot prendre allò que ens pertany des del principi dels temps, tot i que no ho fem servir gaire.

 

No podem oblidar que els sistemes econòmics, en el decurs de la història, s’han substituït els uns als altres i res no ens pot fer pensar que el món no hagi evolucionat en el sentit positiu. Potser un dels problemes actuals és que, en el sistema econòmic que encara ens regeix, ens haguem passat de frenada i haguem fonamentat els nostres guanys en quantitats ingents de fum, que a l’hora de la veritat ens deixen amb les mans buides.

 

Malgrat tot, però, continuem gaudint de les nostres capacitats com a éssers humans. Capacitats que ens situen per sobre de tot aspecte material. Capacitats que ens omplen i donen sentit a la nostra vida.

 

L’únic que cal és destriar el gra de la palla i donar importància només a allò que en té. Podem continuar maltractant-nos mentre, esporuguits, anem escoltant les desgràcies que ens expliquen els mitjans de comunicació i perdre’ns en tertúlies plenes de por i negativitat; o podem, en lloc d’això, conrear en el nostre dia a dia les llavors d’amor que romanen dins nostre, potser sense estrenar, però sense haver perdut ni un punt del seu potencial original.

 

Si ho fem, recuperarem la força que ens caracteritza, perquè l’amor és respecte, és delicadesa, és comprensió, és solidaritat, és, en definitiva, tot el que ens cal per evolucionar individualment i col·lectiva vers horitzons de prosperitat, però no una prosperitat com la que hem viscut en els darrers temps, que ha condemnat al vuitanta per cent de la població mundial a la fam i a la pobresa, mentre el vint per cent restant perdíem valors i els substituíem per l’acumulació irracional de bens materials.

 

Regina Ferrando i Ferran

10 de juny de 2010