SILENCI PRIVILEGIAT

 

L’escrit d’aquesta setmana està fet a Montserrat, aquesta muntanya que ens atrau i ens transporta a cavall de l’espiritualitat i la tradició, la calma i el brogit, la música i la pregària.

 

A Montserrat, quan tomba la tarda i el darrer visitant encuriosit ha abandonat la muntanya, s’esdevé un silenci dens, profund i amable que t’acarona i et penetra, fecundant aquella pau sagrada que roman en el teu cor i es deleix per ser descoberta. La pau creix dins teu i la fosca esdevé llum joiosa.

 

Res d’aquest món no s’assembla a l’experiència de la nit montserratina i és que hi ha indrets que fan flaire de paradís i aquesta muntanya és un d’ells. Fa que els nostres sentits s’obrin de bat a bat per destriar tota la sonoritat que brolla sense parar d’aquest silenci, et fa seure a la falda de la verge bruna i, al seu redós, vius la possibilitat de mirar de fit a fit el seu fillet, d’esguard serè, que et transforma la vida.

 

És una pau immensa, d’una intensitat sobrenatural, poc freqüent i agosarada que ens amanyaga fins la darrera cèl·lula, fins al darrer àtom, fins la partícula més insignificant i ens fa descobrir una joia immensa que batega en la profunditat del nostre ésser. Una joia que sempre ha glatit per fer-se present, però que romania ofegada pel brogit incansable del neguit i la impaciència que ens acompanyen en el nostre món atrafegat.

 

Montserrat és un oasi que cal descobrir cap al tard, quan el sol declina per donar pas als estels i els ocells s’ajoquen cadascun a la seva branca. I quan això és possible, cal enregistrar minuciosament i meticulosa l’experiència dels sentits i la font de pau que neix de tots i cadascun dels racons i guardar-ho amb la delicadesa més exquisida en el fons del nostre cor, per poder-hi accedir i gaudir-ne en el moment que ens plagui.

 

És el nostre tresor montserratí, el nostre refugi de pau que es farà present sempre que ho desitgem. N’hi haurà prou a tancar els ulls i recordar el silenci del recinte, la quietud del santuari, d’aquella nit que la muntanya ens acollí i ens va fer el present de la seva perla més preuada: la pau que obre la porta de la cambra del nostre ésser més profund, aquell que es deleix per estimar apassionadament i gratuïta, aquell que dóna sentit a la nostra vida i ens fa prendre consciència de la nostra pertinença a la humanitat, aquell que ens fa sortir de nosaltres mateixos i honorar cada espurna de llum i de vida que ens envolta.

 

Montserrat és un regal que l’univers ens ha posat molt a la vora, tant a la vora que no podem deixar de descobrir-lo. No perdem l’ocasió de fer l’experiència i, un cop feta, siguem agraïts pel regal que ens ofereix, i permetem-nos aprofundir amb la seva ajuda en la descoberta no només de les nostres arrels, la nostra història i la nostra pertinença a un col·lectiu, sinó també en la nostra espiritualitat, la nostra font de pau interior i la nostra essència eterna que és l’amor.

 

Regina Ferrando i Ferran

20 de maig de 2010