FORMEM PART DE L’UNIVERS

 

Si ens mirem al mirall i ens percebem només un conjunt d’ossos, d’articulacions, d’òrgans, de vasos sanguinis, de teixits i pell i ens sentim com una unitat separada de l’entorn, és que hem perdut de vista la nostra naturalesa essencial.

 

Cada un de nosaltres és la conseqüència de milions i milions d’anys d’evolució, de milions de canvis químics, de milions d’éssers desapareguts, per donar pas a éssers cada vegada més complexos. I és que, malgrat que la nostra ment ens pugui fer creure el contrari, els éssers humans formem part de l’univers i cada una de les nostres cèl·lules conté la informació i la memòria de tota l’evolució.

 

Compartim la naturalesa i l’energia dels primers minerals, de les primeres plantes, de les primers organismes unicel·lulars. Formem part de l’energia universal que no es crea ni es destrueix i que està en constant transformació. No som éssers aïllats de l’entorn, sinó que no existeix cap mena de separació entre nosaltres i el germà.

 

Quan observem la societat des de la nostra dimensió universal, que és l’autèntica, no podem més que preguntar-nos com hem pogut arribar als límits de l’absurd que hem arribat. Com podem ser capaços de condemnar a la fam i a la pobresa una part tant important de la nostra naturalesa, en benefici d’uns quants que han perdut de vista les seves arrels. Com podem rebutjar éssers humans que arriben a casa nostra fugint de la pobresa o sentir-nos propietaris de territoris o béns que són de tots. 

 

Queda clar que la idea de fragmentació és un producte de la nostra ment i per tant és irreal, és un fantasma que ens fa sentir aïllats i sols i, com a conseqüència d’això, la por i la inseguretat apareixen a les nostres vides, omplint-nos d’infelicitat i d’insatisfacció.

 

Tots els éssers humans som el resultat d’aquella primera cèl·lula que ens constitueix a tots i tots tenim la mateixa energia que compartim, allò que ens diferencia, ens allunya i ens aïlla és precisament l’oblit de la nostra naturalesa essencial.

 

A l’interior de cadascun de nosaltres roman la font primordial que compartim amb tots els altres éssers, amb tota la història, amb tota l’evolució. Des d’aquesta font descobrim que formem part d’un tot indestriable que ens dóna sentit. Que cada un de nosaltres és un ésser únic i irrepetible, però que només té sentit en relació amb els altres.

 

Aquesta font primordial és l’amor. L’amor ens obre els ulls a la nostra naturalesa universal eliminant automàticament les barreres que ens separen. Des de l’amor descobrim que no hi ha cap mena de distància entre nosaltres i el germà, i que som en funció de la nostra predisposició a deixar que l’altre sigui. Que només ens podem realitzar en plenitud si ens relacionem des de la llibertat i el respecte, i que l’acceptació de l’altre sense condicions permet el reconeixement de l’energia compartida. Només des de l’amor som i ajudem a ser.

 

Regina Ferrando i Ferran

13 de maig de 2010