La vida ens ofereix cada matí un dia nou, impecable,
impol·lut, per estrenar. Un dia que podem omplir com nosaltres vulgu=
em.
Justament en aquesta tria rau la nostra llibertat. Som lliures d’esco=
llir
la nostra visió del món, dels altres, dels esdeveniments i,
sobretot, som lliures d’escollir el nostre paper, la nostra
aportació, la nostra missió. Som lliures d’escollir viu=
re
cada situació des de la pau o des del conflicte.
Massa sovint ens perdem amb la mirada fita en el nostre meli=
c,
embolicant-nos en les serpentines d’allò que podia ser i no
és, d’allò que podíem haver fet i no hem fet,
d’allò que ens manca o d’allò que hem fet malamen=
t.
Mentrestant, la vida passa per davant nostre i perdem les oportunitats que =
ens
ofereix.
El regal de la vida és un do massa preciós per
malbaratar-lo. Hem nascut de l’amor i som amor. Tot allò que e=
ns
aparti d’aquesta naturalesa essencial és temps perdut,
perquè la nostra fita principal, allò que ens fa sentir
éssers realitzats i complets, és estimar apassionadament
l’altre, a cada instant.
No deixem que res ni ningú ens distregui de la nostra
raó de ser, des de la seguretat que cada crítica, cada manca =
de
respecte, cada paraula ofensiva, cada engany, cada infidelitat, són =
pals
a la roda que ens impedeixen avançar.
En la mesura que la nostra única preocupació s=
igui
fer feliç l’altre, sigui qui sigui, vingui d’on vingui,
tingui el que tingui, sense excepcions de cap mena, la nostra vida
tindrà sentit. Altrament, mentre ens perdem en l’enuig, en el
desànim, en la crítica, en la desaprovació, en
l’exigència, en la manca de delicadesa i d’acolliment, a=
nem
perdent la força que ens fa saltar cada dia del llit amb la
il·lusió i la innocència del qui acaba d’arribar=
.
Tots tenim dins nostre tot el que cal per complir la nostra
comesa vital i ser immensament feliços. Això no vol dir que
puguem evitar les estones de dolor, ja que el dolor també forma part=
de
la vida, en la mesura que la inconsciència no ens permeti encertar
adequadament les nostres eleccions, però ens ajuda a valorar i a
augmentar la nostra capacitat d’acceptació i de confianç=
;a,
i no ens allunya del camí, sinó que ens enforteix i ens capac=
ita
per superar obstacles. <=
/span>
En una societat com la nostra, on dóna la
impressió que el respecte s’ha de reconquerir a força de
lleis i prohibicions, seria bo que cadascun d’aquells que en formem p=
art,
en la solitud de la nostra intimitat i d’una forma sincera, ens
preguntéssim en quin moment hem deixat d’estimar. Fet aix&ogra=
ve;,
posem-hi remei i no perdem l’ocasió d’aportar allò
que ens pertoqui per aconseguir un món millor.
Regina Ferrando i Ferran
6 de maig de 2010