LA LLIBERTAT D’ESCOLLIR

 

La clau de la felicitat rau a trobar el goig del servei en cada un dels nostres gestos, en cada una de les nostres paraules, en cada un dels nostres somriures, en cada una de les nostres pregàries. Sentir-nos útils és una de les nostres màximes aspiracions com a éssers humans, quan és una conseqüència clara d’haver estimat.

 

La vida ens ofereix cada matí un dia nou, impecable, impol·lut, per estrenar. Un dia que podem omplir com nosaltres vulguem. Justament en aquesta tria rau la nostra llibertat. Som lliures d’escollir la nostra visió del món, dels altres, dels esdeveniments i, sobretot, som lliures d’escollir el nostre paper, la nostra aportació, la nostra missió. Som lliures d’escollir viure cada situació des de la pau o des del conflicte.

 

Massa sovint ens perdem amb la mirada fita en el nostre melic, embolicant-nos en les serpentines d’allò que podia ser i no és, d’allò que podíem haver fet i no hem fet, d’allò que ens manca o d’allò que hem fet malament. Mentrestant, la vida passa per davant nostre i perdem les oportunitats que ens ofereix.

 

El regal de la vida és un do massa preciós per malbaratar-lo. Hem nascut de l’amor i som amor. Tot allò que ens aparti d’aquesta naturalesa essencial és temps perdut, perquè la nostra fita principal, allò que ens fa sentir éssers realitzats i complets, és estimar apassionadament l’altre, a cada instant.

 

No deixem que res ni ningú ens distregui de la nostra raó de ser, des de la seguretat que cada crítica, cada manca de respecte, cada paraula ofensiva, cada engany, cada infidelitat, són pals a la roda que ens impedeixen avançar.

 

En la mesura que la nostra única preocupació sigui fer feliç l’altre, sigui qui sigui, vingui d’on vingui, tingui el que tingui, sense excepcions de cap mena, la nostra vida tindrà sentit. Altrament, mentre ens perdem en l’enuig, en el desànim, en la crítica, en la desaprovació, en l’exigència, en la manca de delicadesa i d’acolliment, anem perdent la força que ens fa saltar cada dia del llit amb la il·lusió i la innocència del qui acaba d’arribar.

 

Tots tenim dins nostre tot el que cal per complir la nostra comesa vital i ser immensament feliços. Això no vol dir que puguem evitar les estones de dolor, ja que el dolor també forma part de la vida, en la mesura que la inconsciència no ens permeti encertar adequadament les nostres eleccions, però ens ajuda a valorar i a augmentar la nostra capacitat d’acceptació i de confiança, i no ens allunya del camí, sinó que ens enforteix i ens capacita per superar obstacles.   

 

En una societat com la nostra, on dóna la impressió que el respecte s’ha de reconquerir a força de lleis i prohibicions, seria bo que cadascun d’aquells que en formem part, en la solitud de la nostra intimitat i d’una forma sincera, ens preguntéssim en quin moment hem deixat d’estimar. Fet això, posem-hi remei i no perdem l’ocasió d’aportar allò que ens pertoqui per aconseguir un món millor.

 

Regina Ferrando i Ferran

6 de maig de 2010