L’ESPERANÇA DEL NOSTRE MÓN

 

On és l’esperança en el món actual?, on hem de dirigir la vista quan els pilars de la societat s’esfondren i aboquen a la llum quantitats ingents d’absurditat? On han anat a parar la bondat, el respecte i l’amor, mentre es gestava la corrupció, l’abús i l’estafa col·lectiva. Quina ha de ser la nostra postura? Com hem de reaccionar? Com s’arregla aquest desgavell?

 

Som molts els que ens preguntem aquestes coses en el nostre dia a dia. Molts que no tenim l’oportunitat d’incidir en una societat, que sobreviu a mercè de les estructures jeràrquiques i dels mitjans de comunicació de masses. Molts que ens adonem de què passa, de com ens ho expliquen, de com intenten manipular-nos, i que tendim al desengany, al desencís i a la desesperació, doncs no tenim l’oportunitat d’expressar la nostra opinió en cap dels àmbits que poden incidir en les instàncies de poder. En definitiva, hem esdevingut una societat majoritàriament silenciosa que s’expressa i es lamenta en petit comitè, perquè no pot fer-ho d’altra manera, ja que els mitjans de comunicació són controlats per una elit, que compta amb mecanismes per fer callar les veus que no interessen.

 

Només cal observar les notícies que ens arriben de tots els mitjans de comunicació, i comparar-les amb esperit crític, per adonar-nos que amb una mateixa notícia ens fan arribar missatges sovint contradictoris, depenent de qui ens l’explica i, naturalment, del grup de poder econòmic que controla cada un dels mitjans. En aquest escenari, ens cal tenir una predisposició especial i fer un esforç suplementari, si volem destriar el gra de la palla i si de veritat volem tenir una mínima idea real de com estan les coses.

 

Això, ens farà prendre consciència que la realitat no és només aquella que intenten fer-nos veure, sinó que n’hi ha una altra que és silenciosa, perquè ara per ara no té vies d’expressió, però que és persistent; que creix en petits fòrums i s’escampa inexorablement com una taca d’oli; que tard o d’hora acabarà per fer-se evident i ens alliberarà de l’estultícia dels interessos creats.

 

L’esperança del món actual rau en la qualitat de l’ésser humà, únic i irrepetible, que descansa en el cor de cada un de nosaltres. En la mesura que cada un de nosaltres, des de la nostra humil individualitat, escollim la veritat, l’amor i la llibertat, i ens posem a expressar només aquestes qualitats intrínseques apassionadament i sense descans, la llum es farà evident i ofegarà les tenebres on es conreen la mentida, la corrupció, la manipulació, l’estafa i la injustícia social.

 

Deixem de lamentar-nos i decidim-nos a passar de la queixa persistent i la crítica ferotge a l’actitud amorosa i activa d’acceptació de l’altre, sigui quina sigui la seva condició, sigui quina sigui la seva actitud, siguin quines siguin les seves mancances. L’amor tot ho fa possible i la certesa de sentir-se estimat és una força que ens permet traspassar tots els nostres límits i esdevenir éssers humans complets i útils per a una societat millor.

 

Regina Ferrando i Ferran

29 d’abril de 2010