LLIURES I ÚTILS

 

Hi ha dies que costa llevar-se amb el somriure posat, que sembla que tot i tothom sens hagi posat en contra. Dies en els que tenim la sensació que la nostra vida no flueix sinó que l’hem d’empènyer perquè camini. Són dies en què ens sentim a les fosques, tot i fer un sol meravellós. Dies ens els quals se’ns fa difícil entendre que algú pugui estar content.

 

Aquests dies, també formen part de la nostra vida, de la nostra realitat, com els dies feliços i lluminosos, però no sabem acollir-los de la mateixa manera. Sovint ens neguitegem, ens impacientem i no volem acceptar-los. Ens rebel·lem contra l’adversitat i preferim negar-la que acceptar-la i aprendre la lliçó que ens ofereix.

 

Si observem la nostra vida, prendrem consciència que els moments difícils han estat els nostres millors mestres. Podrem adonar-nos que el trencament d’aquella relació, aquella malaltia o aquell accident van servir perquè la nostra vida canviés i, si som honestos i sincers, també veurem que els canvis, en la majoria de casos, han estat per a bé.

 

L’acceptació de la realitat, la nostra i la que ens envolta, tal com és, és una de les nostres assignatures pendents. Acceptació que mai no vol dir resignació, sinó intenció de voler esbrinar, des de la nostra pau interior, el perquè de tot plegat per procurar, cadascú des de les seves possibilitats, que no es torni a repetir.

 

Quan acceptem una malaltia, un trencament, una situació adversa, des de la pau interior i la confiança de què estem en bones mans, som capaços d’esbrinar els enigmes de l’existència. Pot passar que descobrim que aquella situació és  conseqüència d’alguna acció inconscient poc encertada i, si ens passa això, haurem reeixit, perquè no hi ha res com la consciència per evitar entrebancs.

 

En el fons, ens adonarem que allò que ens passa no és el més important. El més important és la manera com nosaltres decidim viure-ho. I nosaltres som lliures d’escollir la millor manera de fer-ho. Podem escollir viure sempre emmurriats, tristos i deprimits, enfangats en negativitat i nedant contracorrent de la vida, o podem mirar els esdeveniments com quelcom que no podem controlar, però que té un sentit i sentir-nos agraïts per tots els ensenyaments que en podem extraure. La darrera acció ens fa nedar a favor del corrent, amb la qual cosa la nostra vida esdevindrà més lleugera, més fàcil, més fluïda.

 

Res ni ningú no pot ennuvolar el nostre dia si nosaltres no ho permetem. Cada matí, en llevar-nos, per difícil que se’ns faci la maniobra, malgrat tots els malgrats que ens afectin, si volem ser feliços, no hi ha més històries que respirar profundament, agrair les possibilitats que el dia ens ofereix, posar-nos la nostra millor rialla i oferir la vida apassionadament a tots aquells que ens trobem pel camí. No hi a res com l’amor per esvair les boires de l’ànima. Estimar és, doncs, la medicina miraculosa que ens alliberarà de tots els esculls i ens farà esdevenir un regal per als altres.

 

Regina Ferrando i Ferran

22 d’abril de 2010