EL VALOR DE LES PARAULES

 

Expressem sempre la nostra opinió o no ho fem per por que els altres ens judiquin?, ens sentim lliures a l’hora de comunicar-nos o procurem dir allò que els altres volen sentir, per por a no ser ecceptats?, ens resulta fàcil parlar en públic o ens en sentim incapaços?

 

Les paraules que surten de la nostra boca, diuen molt de la nostra manera de pensar, i nosaltres ho sabem, per això de vegades ens sentim incòmodes a l’hora de comunicar-nos, sobretot en ambients que ens són desconeguts. De fet, l’observació del nostre llenguatge habitual ens ofereix moltes pistes del funcionament del nostre inconscient. Mitjançant elles podem descobrir la magnitud de les nostres pors i de les nostres culpabilitats i de fins a quin punt som capaços d’expressar allò que sentim en realitat o justament el contrari.

 

La por a quedar-nos sols ens ha portat a mesurar les nostres paraules en funció de la imatge que volem donar als altres, i a deixar de banda el llenguatge del cor, més lliure, més sincer i més espontani. La por a no ser compresos o a ser judicats, ens pot portar a no manifestar-nos amb sinceritat, a no expressar amb claredat allò que pensem i som. El resultat d’aquest comportament, sovint, acaba en unes relacions fonamentades en la superficialitat, que no ens omplen ni ens fan feliços.

 

Potser, tots plegats, hauríem de convenir que el que cal és dir, només, allò que expressa clarament i amb sinceritat allò que creiem, i callar sempre que ens sentim en la necessitat de disfressar els nostres mots a causa de les nostres pors. Si aconseguim que els nostres mots siguin impecables, això és sincers, entenedors, respectuosos i amb l’únic interès de fer el bé a aquell qui els rep, en contrapartida rebrem el regal d’unes relacions satisfactòries, que ens ompliran de goig.

 

Però, no ens enganyem, si els nostres mots van disfressats de pessimisme, d’intencions no confessables, d’intents de manipulació, en definitiva, de manca de sinceritat, la contrapartida serà unes relacions incòmodes, plenes d’incomprensió, de calúmnia i de crítica. No cal que sempre donem la nostra opinió. Així, quan sentim la necessitat de disfressar-la per algun motiu, tinguem la seguretat que callar és la millor opció.

 

Quan ens sentim criticats per l’entorn, és molt possible que descobrim en nosaltres un crític aferrissat. Si estem envoltats de persones que no ens respecten, proposem-nos observar si les nostres expressions poden estar mancades de respecte. Això ens permetrà anar modelant les nostres comunicacions, purificant-ne els continguts, procurant que expressin només llenguatge del cor.

 

Cada un de nosaltres, no és més que un mirall d’allò que l’envolta. En la mesura que aconseguim ser impecables amb les nostres intencions, amb els nostres gestos i amb les nostres paraules, observarem com el nostre entorn ens respon amb bones intencions, amb gestos amorosos i amb paraules respectuoses.

 

Regina Ferrando

17 de febrer de 2010