EL VALOR DE LES
PARAULES
Expressem sempre la nostra opinió o no ho fem per por que els
altres ens judiquin?, ens sentim lliures a l’hora de comunicar-nos o procurem
dir allò que els altres volen sentir, per por a no ser ecceptats?, ens resulta
fàcil parlar en públic o ens en sentim incapaços?
Les paraules que surten de la nostra boca, diuen molt de la
nostra manera de pensar, i nosaltres ho sabem, per això de vegades ens sentim
incòmodes a l’hora de comunicar-nos, sobretot en ambients que ens són desconeguts.
De fet, l’observació del nostre llenguatge habitual ens ofereix moltes pistes
del funcionament del nostre inconscient. Mitjançant elles podem descobrir la
magnitud de les nostres pors i de les nostres culpabilitats i de fins a quin
punt som capaços d’expressar allò que sentim en realitat o justament el
contrari.
La por a quedar-nos sols ens ha portat a mesurar les nostres
paraules en funció de la imatge que volem donar als altres, i a deixar de banda
el llenguatge del cor, més lliure, més sincer i més espontani. La por a no ser
compresos o a ser judicats, ens pot portar a no manifestar-nos amb sinceritat,
a no expressar amb claredat allò que pensem i som. El resultat d’aquest
comportament, sovint, acaba en unes relacions fonamentades en la superficialitat,
que no ens omplen ni ens fan feliços.
Potser, tots plegats, hauríem de convenir que el que cal és dir,
només, allò que expressa clarament i amb sinceritat allò que creiem, i callar
sempre que ens sentim en la necessitat de disfressar els nostres mots a causa
de les nostres pors. Si aconseguim que els nostres mots siguin impecables, això
és sincers, entenedors, respectuosos i amb l’únic interès de fer el bé a aquell
qui els rep, en contrapartida rebrem el regal d’unes relacions satisfactòries,
que ens ompliran de goig.
Però, no ens enganyem, si els nostres mots van disfressats de
pessimisme, d’intencions no confessables, d’intents de manipulació, en
definitiva, de manca de sinceritat, la contrapartida serà unes relacions
incòmodes, plenes d’incomprensió, de calúmnia i de crítica. No cal que sempre
donem la nostra opinió. Així, quan sentim la necessitat de disfressar-la per
algun motiu, tinguem la seguretat que callar és la millor opció.
Quan ens sentim criticats per l’entorn, és molt possible que
descobrim en nosaltres un crític aferrissat. Si estem envoltats de persones que
no ens respecten, proposem-nos observar si les nostres expressions poden estar
mancades de respecte. Això ens permetrà anar modelant les nostres
comunicacions, purificant-ne els continguts, procurant que expressin només
llenguatge del cor.
Cada un de nosaltres, no és més que un mirall d’allò que
l’envolta. En la mesura que aconseguim ser impecables amb les nostres
intencions, amb els nostres gestos i amb les nostres paraules, observarem com
el nostre entorn ens respon amb bones intencions, amb gestos amorosos i amb
paraules respectuoses.
Regina Ferrando
17 de febrer de 2010