OPORTUNITATS IL·LIMITADES

 

Gràcies als sentits, podem copsar la realitat, i explicar-la, cadascú des de la seva llibertat i el seu nivell de consciència. Així, cadascun dels esdeveniments que ens afecten, poden ser llegits de maneres molt diverses, depenent de la mirada de cadascun de nosaltres.

 

Això que, sense cap mena de dubte, hauria de ser enriquidor, massa sovint s’utilitza per enfrontar-nos, sobretot quan caiem en la temptació de pensar que l’única realitat que existeix és aquella que percebem amb els nostres sentits. Quan vivim així, automàticament, desautoritzem qualsevol punt de vista que sigui diferent del nostre i, en aquest cas, la divisió està servida.

 

En el decurs dels segles, els éssers humans ens hem entossudit a anar perpetuant la divisió entre nosaltres. Divisió que mena a la desigualtat i a la injustícia social. Avui, les diferències en la forma de vida de les persones del segle XXI són abismals i dibuixen un món que a tots ens agradaria canviar. Perquè la crua realitat és que, ara per ara, i posant-hi tota la bona voluntat que se suposa que molts hi han posat, vivim en un món profundament desigual, on el benestar d’uns quants (pocs!), condemna a la resta a la pobresa més esfereïdora.

 

No n’hem sabut més. Ara bé, l’acceptació de la realitat que ens envolta, amb totes les seves mancances, no pot esdevenir resignació. Els éssers humans tenim capacitat suficient per canviar el decurs de la història. Si tenim en compte que el denominador comú de tota injustícia és la manca d’amor i de respecte, la solució sembla prou senzilla. Però, perquè a més de senzilla sigui fàcil, precisa la implicació de tots i cadascun d’aquells que formem part de la gran família de la humanitat. Hem d’aprendre a observar les nostres vides, cadascú la seva, amb una lupa de màxima precisió. No ens podem permetre ni un instant més sense estimar, sense respectar, sense honorar profundament l’altre, sigui qui sigui.

 

I això és tan senzill com tractar tothom de la mateixa manera com ens agrada que ens tractin a nosaltres, de posar-nos sempre a la pell de l’altre i voler saber com complaure’l. Què ens agradaria rebre si tinguéssim fam o set?, què desitjaríem si no tinguéssim un sostre, un llit, roba, sabates, escola?, què sentim quan no ens escolten?, i quan no ens respecten? Si aconseguim penetrar amb delicadesa amorosa el pensament de l’altre, tot s’aclareix i sabem perfectament què hem de fer per contribuir a un món més just. 

 

Ben mirat, aquesta vida que un bon dia ens van regalar de forma absolutament gratuïta i aquest món que se’ns ha ofert per habitacle amb recursos suficients per a tots, ens atorguen oportunitats il·limitades per progressar, instant a instant, en el nostre nivell de consciència i contribuir, si som capaços d’obrir-nos als altres, a fer possible un món on l’amor, la llibertat, la reciprocitat i la veritat, siguin els eixos vertebrals on tots els éssers vius, sense exclusió, puguin viure i conviure, gaudint de les seves màximes possibilitats.

 

Regina Ferrando

20 de gener de 2010