ÉSSERS DE LLUM

 

Acabem d’encetar un nou any que comença curull de tots els bons desigs, de les bones intencions, de la bona voluntat que hem anat expressant els darrers dies de l’any que acabem d’acomiadar. Uns i altres ens hem entossudit a desitjar-nos un bon any nou i, ara, quan ja el tenim aquí, hem de maldar perquè s’acompleixi tot allò que desitgem i que porta el segell de qualitat de Pau i Bé.

 

I l’any nou es presenta, com cada any, com un infant amb tots els somnis per acomplir, amb la innocència com a  bandera i amb la seguretat que serem capaços de tenir-ne cura com s’escau, si volem que la criatura arribi a la maduresa que tots hem projectat.

 

Com cada any, ens farà endinsar en aventures joioses i plaents, i, segurament, també, en travesses feixugues i complicades. I nosaltres el travessarem, cadascú des de la seva consciència i des de les seves possibilitats, de la millor manera que sapiguem.

 

I és que, tot i que hi haurà problemes quina solució s’escaparà de les nostres possibilitats i això ens pot produir un cert desassossec, som lliures d’escollir la manera com volem viure cadascuna de les aventures que l’any nou ens té preparades.

 

Quan la nostra mirada és esperançada i procurem veure els entrebancs com a possibilitats per créixer, per superar-nos, per transcendir les  nostres limitacions, tot és més fàcil i, fins i tot, pot arribar a ser satisfactori. Si en lloc d’això, deixem que  les nostres pors i les nostres inseguretats ens paralitzin, la vida se’ns farà feixuga, i acabarem essent víctimes de la nostra pròpia naturalesa.

 

Les èpoques de crisi econòmica, com la que ara ens toca viure, han de servir per treure la pols a totes aquelles perles que posseïm en el nostre cor i que són, sense cap mena de dubte el nostre millor tresor.   

 

Podem tenir tots els diners del món, però si no ens estimem, difícilment podrem sentir-nos realitzats. Perquè ni la nostra realització personal, ni el nostre grau de felicitat no depenen de les nostres possessions materials, ni de la nostra parella, ni de la nostra família, ni de la nostra feina, sinó de la quantitat d’amor, de respecte, de tendresa, de veritat, de llum que siguem capaços d’irradiar.

 

Encetem, el nou any, perpetuant tots aquells valors que es desvetllen en nosaltres durant les festes de Nadal. Com infants acabats d’arribar esbatanem els nostres ulls per descobrir la bellesa que s’amaga a l’altra banda de la foscor i la quantitat d’amor que roman en el nostre cor delerosa de ser projectada vers aquells que ens envolten. No deixem que res ni ningú ens enfangui en negativitat. Recordem sempre que, malgrat tots els problemes, som éssers de llum i, com a tal, no podem resignar-nos ni perdre un minut més a ser una caricatura d’allò que som en realitat.

         

Regina Ferrando

13 de gener de 2010