ACOMIADANT L’ANY

 

El darrer escrit de l’any traspua sempre els sentiments propis de les dates que vivim. Amb desigs i projectes dansant pel nostre interior, en un ambient amarat de bones intencions, de respecte, d’amor.

 

Tots els éssers humans sentim un desig profund de ser bones persones i aquesta època de l’any fa que aquest desig s’accentuï, es visqui plenament, es verbalitzi. És l’època que més ens fa contactar amb la nostra infantesa, amb la nostra part innocent que roman, encara, intacta, en el fons del nostre cor.

 

Tot i la vida que haguem pogut viure, tot i els errors que haguem pogut cometre, tot i les decepcions que ens hagin afectat, cada any, aquest període, ens estova l’ànima i ens fa brollar les emocions que ens fan millors: el desig d’estimar, el desig de fer feliços els altres, el desig d’un món millor, el desig de l’acabament de la injustícia social,

 

Diguem, doncs, que la tradició d’un infant pobre que va néixer en un pessebre, desperta cada any el nostre infant interior i desplega el mantell de la nostra il·lusió. I la il·lusió és el motor que ens empeny a viure i a progressar. Així, cada desembre, esdevé un bàlsam que, per uns dies, ens alleuja l’esperit i renova la nostra part més autèntica, més profunda, més preuada. Amb el món que ens ha tocat viure, què seriem sense el mes de desembre?

 

Desembre, pels països d’occident, és una treva de mal rotllo, de males vibracions, d’energia negativa. Ens ajuda a respirar profundament i a creure que, si ens ho proposem, entre tots, cadascú des del seu lloc, podem aconseguir un món meravellós. I així és i així serà quan, l’esperit d’aquests dies pugui acompanyar-nos tot l’any.

 

Quan contactem amb el nostre infant interior, connectem amb l’energia de l’univers, que ens nodreix i ens renovella, per continuar el camí amb forces i mantenir l’esperit disposat a aconseguir els nostres principals objectius. Quan no hi estem connectats, vivim a mercè de les ones del mar enfurismat de la nostra societat superficial, que ens fa perdre el rumb i l’esperança.

 

Si volem progressar a nivell individual i, com a conseqüència d’això, aconseguir entre tots un món millor, no podem perdre la connexió amb el nostre oceà de pau interior, on s’hi capbussa feliç i juganer el nostre infant interior.

 

Proposem-nos viure el nou any que està a punt d’arribar, amb el mateix esperit d’aquests dies de desembre, abraçats al nostre infant interior i fent rotllana amb tots els éssers humans. Només així les nostres obres seran fruit de la veritat, l’amor i la llibertat.

 

Que tingueu unes bones festes i un futur just, autèntic, amorós i lliure.

 

Regina Ferrando

24 de desembre de 2009