RECERCA INTERIOR

Quan dues o més persones uneixen la seva energia per al bé comú, amb el ferm desig d’instal·lar en les seves vides la pau i el bé, es fa possible la transformació. A mesura que a la humanitat, la suma d’ànimes que desitgen un món millor, es posa en marxa i fa present en la seva vida quotidiana l’amor, la veritat i la justícia, el món canvia. Aquest és, sense cap mena de dubte, el nostre objectiu primordial. Allò pel que estem en aquest món.

La història ens demostra que, malgrat els errors humans comesos en el seu desenvolupament, la humanitat avança vers fites cada vegada més elevades. En l’actualitat, estem en temps de canvi, en el que conviuen les intencions més encontrades. Mentre encara hi ha qui defensa les guerres o la pena de mort, molts ésssers humans es comprometen en la defensa de la veritat, el respecte i la justícia. Tot i perviure encara règims totalitaris, i ha una clara evolució vers democràcies de més o menys qualitat, però democràcies al cap i a la fi. I, el més important, hi ha molts éssers humans que cerquen la veritat sense interpretacions interessades.

Podríem dir que el destí final del trajecte històric seria el descobriment de la nostra essència, personal i intransferible, en un nivell de conciència que transcendís els aspectes temporals de la nostra personalitat. Nivells de consciència que permetin relacionar-nos des de l’amor incondicional, que vol dir comunicació plena des del respecte més absolut, tant per a nosaltres mateixos com per als altres. El nivell de consciència transcendent acaba amb les lliutes de poder pel poder i ens aboca a la ple coneixement de la veritat, que emana de l’amor incondicional i ens atorga la llibertat de decidir sense dubte, sense por, sense engany.

I a aquest coneixement no hi arribarem a través d’estudis teològics, científics i culturals només, sinó mitjançant la interiorització, capbussant-nos en el nostre oceà de pau interior i deixant espai dins nostre, perquè La veritat s’expressi.

No es tracta, doncs, d’una recerca només externa sinó, imprescindiblement, interna, mitjançant la qual descobrim la nostra essència veritable, allò que ja som en realitat i que pot restar emmascarat pels nostres components temporals: el cos, els pensaments, les emocions i els objectius purament materials.

I aquesta recerca no la farà ningú per nosaltres. Cadascú, des de la seva intimitat, ha de seguir el camí del propi reconeixement. La descoberta del nostre component etern que batega en el fons del nostre cor i que, en descobrir-lo, encén i fa palès el foc abrusador de l’amor que ens defineix com a éssers humans plenament desenvolupats.

Només des d’aquesta descoberta interior, podrem eliminar les cuirasses que ens limiten, fent possible l’acceptació de la nostra plenitud ja realitzada i, alhora, reconeixent el tot allò que ens envolta la seva naturalesa eterna, element imprescindible per comunicar-nos plenament i esdevenir ú.

Regina Ferrando

10 de desembre de 2009