SIGUEM OBSERVADORS

 

Una de les fonts d’informació i de formació més importants que tenim, és la que es deriva de la simple observació. Si ens aturem a observar tot allò que ens envolta i, sobretot, si ens fixem en el comportament de la gent que tenim més propera, ens adonarem de quines són les motivacions que els preocupen que, en definitiva, també són les que ens preocupen a nosaltres.

 

Podrem veure que estem centrats la major part de la nostra vida a judicar el comportament d’altri i, alhora, a judicar-nos a nosaltres mateixos. Ocupem molt poc temps a valorar tot allò que la nostra vida té de meravellós i, en lloc d’això, ens convertim en jutges minuciosos i implacables de totes les banalitats, que elevem a la categoria d’esdeveniments transcendents.

 

Així, a través del temps, les relacions humanes han perdut la seva veritable essència d’amor incondicional, per convertir-se en lluites de poder, que ja comencen en l’ambient familiar i es perllonguen a tots els àmbits de la nostra realitat: escola, treball, política, religió, ...

 

Gràcies a aquest comportament hem fet que les foteses més absurdes es converteixin en les principals protagonistes de la nostra convivència i, tenint tots els ingredients per ser feliços, podem arribar a convertir la nostra existència en un infern.

 

Aquesta visió de la vida ens ha portat, també, a fer del diner la mesura indiscutible de tot. Així arribem a creure que la importància de les coses està relacionada, en proporció directe, al seu cost en moneda de curs legal. D’aquesta forma tots els valors intrínsecs de la persona humana, com que no es compren ni es venen, han passat a segon terme, deixant la nostra vida immersa en la buidor més desesperant. Aquest és el problema més important de la nostra societat que fa que, tenint-ho tot, siguem éssers tristos, deprimits i sense cap motivació.

 

Per ser feliços ens cal molt poc. L’únic urgent i imprescindible és recuperar la capacitat d’estimar incondicionalment, sense judicar, sense esperar res a canvi, des de la força que ens donen el respecte, l’acceptació i l’esperit més pur de servei.

 

Si som capaços de deixar que l’amor, que tots tenim, traspuï fins la nostra cara més externa i es fongui amb el mateix amor de l’altre, tota la superficialitat que ara tenim per important, caurà pel seu propi pes i recuperarem la capacitat d’observar sense judicar, d’acceptar la realitat sense voler manipular-la, de respectar-ho tot, de gaudir de cada moment de la nostra vida perquè haurem recuperat la visió veritable de les coses, i res ni ningú no ens impedirà ser eternament feliços.

 

Regina Ferrando

26 de novembre de 2009