Quan tenim la
sensació que tot s’enfonsa al nostre voltant, quan ens sembla que estem en un
carreró sense sortida, quan tots els indicis que rebem de la vida són negatius,
és el moment d’aturar-nos i replantejar les nostres passes. La naturalesa
humana ens aboca a voler tenir totes les solucions a la mà, a voler conèixer el
futur, sobretot el més immediat, amb pèls i senyals i, quan això no és
possible, caiem en la desesperació perquè tenim por i se’ns fa feixuc esperar.
Quan la nostra
principal sensació és la desesperació, podem tenir la certesa que la nostra
ment s’està ofegant en la negativitat i, si no fem res, perdrem tota visió
objectiva de la realitat. És impossible que tot ho tinguem en contra. És
impossible que tothom ens vulgui mal. És impossible que la vida ens doni allò
que no ens convé.
Així doncs, quan ens
sentim desesperats i amarats de negativitat, aturem-nos i fem quelcom per
sortir del nostre pou interior, pugem dalt del cim de la nostra màxima
consciència i mirem-nos-ho tot des de la seguretat que tot està a favor nostre
i que res ni ningú no poden ferir-nos si nosaltres no ho permetem.
En aquests casos, és
bo asseure’s còmodament, amb l’esquena recta però relaxada, tancar els ulls i
fem 20 respiracions profundes. A continuació, continuem respirant lentament,
durant uns cinc minuts, posant tota la nostra atenció en el ritme suau de la
nostra respiració. Imaginem que amb l’entrada d’aire ens anem omplint de pau,
de serenor, d’assossegament, de confiança; i amb la sortida d’aire, expulsem
tots els nostres problemes, totes les nostres preocupacions, totes les nostres
negativitats.
Fet això, sense
pressa, obrim els ulls i estiguem una estona més sentint com la pau, la serenor i l’assossegament han
envaït tot el nostre ésser. Sentim-nos en comunió amb l’Univers, en la
seguretat que la vida ens donarà el millor per a nosaltres, ja que estem en
molt bones mans. Limitem-nos a saber esperar el temps que calgui perquè allò
que ens convé arribi a nosaltres. Deixem en mans de l’Univers el desenllaç de
les nostres preocupacions.
Fem això cada vegada
que sentim que no som capaços de resoldre qualsevol situació o quan tenim la
sensació que la vida se’ns posa en contra. També podem fer aquest exercici quan
ens llevem cada matí i abans d’anar a dormir. Així ens assegurem de començar el
dia en bona sintonia i d’anar-nos-en al llit amb el cos i la ment harmonitzats,
assegurant-nos un repòs profund i guaridor.
Tot en la nostra
vida té sentit i està bé. Només ens cal aprendre a esperar i no entossudir-nos
a manipular els esdeveniments des de la nostra consciència parcial i minsa de
19 de novembre de 2009