REFLEXIÓ
Ateses les circumstàncies que travessa la nostra societat en els
darrers dies, veient les notícies que dia a dia difonen els mitjans de
comunicació, podem arribar a conclusions esgarrifoses, pel que fa a la condició
humana, reflectida en el comportament d’alguns ciutadans, politics i no
polítics.
Tots, cadascú des del seu àmbit, restem estupefactes davant de
fets que ens resulten indecents i ignominiosos, i ens veiem amb cor de
judicar-los sense pietat. Tots sovintegem tertúlies en les que critiquem fets,
que no són justos, amb l’apassionament propi dels qui estan fora de sospita.
Si bé és cert que les coses mal fetes s’han de denunciar, no és
menys cert que, alhora, ens haurien de fer replantejar la nostra pròpia actuació
en l’àmbit humil i restringit que ens pertoca.
Des d’aquestes ratlles, sempre es convida a fer un viatge cap
endins, per prendre consciència dels interessos ocults dels nostres actes, que
de vegades no tenen res a veure amb la imatge externa que volem projectar.
Els éssers humans tenim la capacitat de poder justificar-ho tot.
I tots sabem que, no sempre, les nostres intencions íntimes tenen a veure amb
els resultats aparents que aconseguim.
Amb això, no intento justificar res, Déu me’n guard. Els actes
indecents són actes indecents. Però sí que sé que són més visibles els actes de
persones, més o menys, públiques que els d’aquelles que són anònimes.
El fet de demanar a un professional, que ens ve a fer unes obres
a casa, una factura sense IVA (qui no ho ha fet?), no deixa de ser un fet
delictiu, malgrat saber que mai no es farà públic. Si voleu, això és una
nimiesa comparada amb allò que ens expliquen els mitjans, però, no ens
enganyem, una nimiesa que té el mateix color que allò que judiquem tan
aferrissadament.
Crec que una societat justa, l’hem de fer entre tots. I quan dic
tots, vull dir tots. Els visibles i els invisibles. Els perseguits per la
justícia i els no perseguits. Cadascú de nosaltres té feina a fer per canviar
els capteniments injustos.
Per tant, alhora que ens indignem davant d’actes que mereixen
indignació, que està bé que ho fem, hem de ser crítics amb la nostra manera de
fer, si aquesta comporta, en algun moment, petits fraus que, pel fet de ser
petits, ens poden semblar innocents.
Només així, amb l’aportació de tots, podrem aconseguir el món
que desitgem, fent nostre el verset de l’evangeli de Joan: Aquell de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra. Que el llegir no ens faci perdre
l’escriure.
12 de novembre de
2009