REFLEXIÓ

 

Ateses les circumstàncies que travessa la nostra societat en els darrers dies, veient les notícies que dia a dia difonen els mitjans de comunicació, podem arribar a conclusions esgarrifoses, pel que fa a la condició humana, reflectida en el comportament d’alguns ciutadans, politics i no polítics.

 

Tots, cadascú des del seu àmbit, restem estupefactes davant de fets que ens resulten indecents i ignominiosos, i ens veiem amb cor de judicar-los sense pietat. Tots sovintegem tertúlies en les que critiquem fets, que no són justos, amb l’apassionament propi dels qui estan fora de sospita.

 

Si bé és cert que les coses mal fetes s’han de denunciar, no és menys cert que, alhora, ens haurien de fer replantejar la nostra pròpia actuació en l’àmbit humil i restringit que ens pertoca.

 

Des d’aquestes ratlles, sempre es convida a fer un viatge cap endins, per prendre consciència dels interessos ocults dels nostres actes, que de vegades no tenen res a veure amb la imatge externa que volem projectar.

 

Els éssers humans tenim la capacitat de poder justificar-ho tot. I tots sabem que, no sempre, les nostres intencions íntimes tenen a veure amb els resultats aparents que aconseguim.

 

Amb això, no intento justificar res, Déu me’n guard. Els actes indecents són actes indecents. Però sí que sé que són més visibles els actes de persones, més o menys, públiques que els d’aquelles que són anònimes.

 

El fet de demanar a un professional, que ens ve a fer unes obres a casa, una factura sense IVA (qui no ho ha fet?), no deixa de ser un fet delictiu, malgrat saber que mai no es farà públic. Si voleu, això és una nimiesa comparada amb allò que ens expliquen els mitjans, però, no ens enganyem, una nimiesa que té el mateix color que allò que judiquem tan aferrissadament.

 

Crec que una societat justa, l’hem de fer entre tots. I quan dic tots, vull dir tots. Els visibles i els invisibles. Els perseguits per la justícia i els no perseguits. Cadascú de nosaltres té feina a fer per canviar els capteniments injustos.

 

Per tant, alhora que ens indignem davant d’actes que mereixen indignació, que està bé que ho fem, hem de ser crítics amb la nostra manera de fer, si aquesta comporta, en algun moment, petits fraus que, pel fet de ser petits, ens poden semblar innocents.

 

Només així, amb l’aportació de tots, podrem aconseguir el món que desitgem, fent nostre el verset de l’evangeli de Joan: Aquell de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra. Que el llegir no ens faci perdre l’escriure.   

 

Regina Ferrando

12 de novembre de 2009