ON POSEM EL COR?
La nostra percepció del món depèn, a cada instant, del nostre
nivell de consciència. Com a éssers humans en creixement, tot i comptar amb
totes les potencialitats d’éssers complets, no hem assolit encara el nivell
màxim de consciència que ens permetria conèixer el perquè de cada situació que
vivim.
Quan, de vegades, la vida ens fa arribar allò que no esperàvem,
tenim una certa tendència a viure aquest fet com una injustícia, com un fracàs,
com una desgràcia. I, si no fem res per evitar-ho, aquesta percepció ens pot
empresonar en un continu de pensaments que ens impossibilitat continuar gaudint
de les oportunitats que, instant a instant, la vida ens ofereix.
Ara bé, si revisem moments difícils del passat, ens adonarem que
cada una de les circumstàncies que hem viscut té un perquè. I amb el temps, som
capaços de beneir aquests moments dificils en la seguretat que l’ensenyament
que n’hem extret és d’una gran riquesa que, mentre els vivíem, no vam ser
capaços de copsar.
El desllorigador per aprendre a viure en plenitud és, potser,
viure cada instant sense judicar-lo, acceptant la realitat des de la confiança
absoluta que estem en bones mans.
No serveix de res entossudir-nos a fer entrar el clau per la
cabota per aconseguir allò que les circumstàncies ens neguen. Si volem viure en
pau, que tots ho volem, hem de saber acceptar amb confiança allò que la vida
ens ofereix i viure-ho amb agraïment, malgrat no conèixer-ne el perquè.
Aquí i ara, tenim tots els ingredients per ser feliços, quan
vivim confiats. Ens desconcertem quan posem el cor en desigs externs i aquests
no s’acompleixen. Si en aquests moments som capaços de sortir de la presó
interior dels nostres pensaments, ens adonarem que res ni ningú no ens pot
llevar el nostre benestar, perquè depèn, únicament i exclusiva, de la nostra
relació amb la nostra essència veritable, que roman intacta en les profunditats
del nostre ésser.
La clau de volta de la nostra satisfacció, de la nostra pau, de
la nostra relació amb nosaltres mateixos, amb els altres i amb les
circumstàncies que ens envolten, consisteix en posar el cor només en allò que
ens és essencial.
I si, en essència, som éssers realitzats, que ho som, haurem de
comerçar a creure’ns-ho. No podem continuar obviant que, per sobre de tot, som
amor i llibertat que estableix relacions meravelloses, amb l’amor i la
llibertat de tot l’univers creat.
Deixem que les circumstàncies que vivim com a desfavorables,
siguin motiu d’aprenentatge més que de decepció i obrim-nos a la vida, des del
ple convenciment que la felicitat que cerquem tan desaforadament fora de
nosaltres, és dins nostre des de sempre.
29 d’octubre de
2009