ON POSEM EL COR?

 

La nostra percepció del món depèn, a cada instant, del nostre nivell de consciència. Com a éssers humans en creixement, tot i comptar amb totes les potencialitats d’éssers complets, no hem assolit encara el nivell màxim de consciència que ens permetria conèixer el perquè de cada situació que vivim.

 

Quan, de vegades, la vida ens fa arribar allò que no esperàvem, tenim una certa tendència a viure aquest fet com una injustícia, com un fracàs, com una desgràcia. I, si no fem res per evitar-ho, aquesta percepció ens pot empresonar en un continu de pensaments que ens impossibilitat continuar gaudint de les oportunitats que, instant a instant, la vida ens ofereix.

 

Ara bé, si revisem moments difícils del passat, ens adonarem que cada una de les circumstàncies que hem viscut té un perquè. I amb el temps, som capaços de beneir aquests moments dificils en la seguretat que l’ensenyament que n’hem extret és d’una gran riquesa que, mentre els vivíem, no vam ser capaços de copsar.

 

El desllorigador per aprendre a viure en plenitud és, potser, viure cada instant sense judicar-lo, acceptant la realitat des de la confiança absoluta que estem en bones mans.

 

No serveix de res entossudir-nos a fer entrar el clau per la cabota per aconseguir allò que les circumstàncies ens neguen. Si volem viure en pau, que tots ho volem, hem de saber acceptar amb confiança allò que la vida ens ofereix i viure-ho amb agraïment, malgrat no conèixer-ne el perquè.

 

Aquí i ara, tenim tots els ingredients per ser feliços, quan vivim confiats. Ens desconcertem quan posem el cor en desigs externs i aquests no s’acompleixen. Si en aquests moments som capaços de sortir de la presó interior dels nostres pensaments, ens adonarem que res ni ningú no ens pot llevar el nostre benestar, perquè depèn, únicament i exclusiva, de la nostra relació amb la nostra essència veritable, que roman intacta en les profunditats del nostre ésser.

 

La clau de volta de la nostra satisfacció, de la nostra pau, de la nostra relació amb nosaltres mateixos, amb els altres i amb les circumstàncies que ens envolten, consisteix en posar el cor només en allò que ens és essencial.

 

I si, en essència, som éssers realitzats, que ho som, haurem de comerçar a creure’ns-ho. No podem continuar obviant que, per sobre de tot, som amor i llibertat que estableix relacions meravelloses, amb l’amor i la llibertat de tot l’univers creat.

 

Deixem que les circumstàncies que vivim com a desfavorables, siguin motiu d’aprenentatge més que de decepció i obrim-nos a la vida, des del ple convenciment que la felicitat que cerquem tan desaforadament fora de nosaltres, és dins nostre des de sempre.

 

Regina Ferrando

29 d’octubre de 2009