ÚNICS I IRREPETIBLES

 

Cada ésser humà és únic i irrepetible. Cada un de nosaltres som un pensament de la creació i tenim, com a fita principal, ser tal com som, i des d’aquest “ ser tal com som” relacionar-nos amb l’entorn. Reconèixer-nos i honorar aquesta singularitat en nosaltres mateixos, i reconèixer-la i honorar-la en els altres, és la clau de la comunicació profunda.

 

Des d’aquest punt de vista, la convivència esdevé un regal, perquè ens permet enriquir-nos els uns als altres des de la singularitat de cadascú. Perquè, doncs, al nostre entorn repetim tant sovint aquella afirmació de “la convivència és molt difícil”?

 

Sovint tendim a centrar la nostra vida en la identificació amb formes externes i temporals: el nostre cos físic, la nostra manera de pensar, les nostres emocions, les nostres creences, la nostra cultura, la nostra herència. Aquesta percepció de nosaltres mateixos ens fa viure allunyats d’allò que realment som, del nostre jo veritable, de la nostra veritable essència.

 

Mentre no prenguem plena consciència d’allò que som, les nostres relacions només podran ser superficials i tendirem a judicar, a manipular, a intentar canviar els altres perquè siguin tal com nosaltres creiem que han de ser, o bé ens esforçarem a ser allò que els altres esperen que nosaltres siguem, a fi d’aconseguir la seva aprovació. Així, les nostres relacions deixen de ser lliures i gratuïtes, per esdevenir condicionades: t’estimo si tu m’estimes, t’accepto si tu m’acceptes. Mentre ens perdem en aquesta superficialitat, la nostra vida no té sentit, restem ancorats en la insatisfacció i la convivència és molt difícil, perquè requereix molt d’esforç.

 

Per ser éssers humans complets, per relacionar-nos amb reciprocitat, que significa amb amor i amb llibertat, ens cal descobrir allò que s’amaga sota les nostres capes més superficials.

 

Dins nostre, en les profunditats del nostre ésser, comptem amb una font inexhaurible d’amor i de llibertat, que constitueix el nostre veritable jo. Per descobrir-la ens cal un moviment cap endins, viscut en el moment present, que és el nostre únic moment de poder personal.

 

L’ahir i el demà són fantasmes de la nostra ment, que no ens permeten copsar la veritat de tot el que vivim. L’avui és la veritat absoluta. Només aquí i ara sóm capaços de canviar la nostra vida i, per fer-ho, cada nou instant és una nova oportunitat.

 

Podem haver viscut tota la vida en l’engany i haver-nos relacionat des d’aquest engany, però, aquí i ara, temim l’oportunitat d’escollir acceptar, reconèixer i honorar tot allò que som i relacionar-nos des de la nova realitat que aquest canvi ens permetrà. Fent-ho podrem acceptar, reconèixer i honorar l’altre, en la mesura que li permetrà créixer també en amor i llibertat.

 

Regina Ferrando

22 d’octubre de 2009