QUI SOM?

 

Ens hem parat a pensar què responem quan ens pregunten qui som?, qui diem que som quan ens presentem en públic?, quina és la nostra visió de nosaltres mateixos? I, alhora, com presentem els altres, qui diem que són?

 

Ho fem de moltes maneres. Algunes vegades diem: “sóc Fulano de Tal, arquitecte”. És a dir, identifiquem l’ésser amb una professió determinada, i amb això ens sentim definits, i més o menys afortunats depenent de la categoria social de la nostra professió. Confonem allò que som amb allò que fem.

 

Altres vegades, confonem ser amb tenir, explicant-nos a nosaltres mateixos, en relació  a les nostres possessions. Així, parlem de: els meus pares, els meus fills, la meva família, casa meva, la meva feina, el meu cotxe, ... Aquesta manera de pensar ens fa creure que som més o menys, en relació amb el que tenim a cada instant. No és d’estranyar que maldem per tenir cada vegada més, per ser cada vegada més, a la qual cosa ens ajuda, amb molta eficàcia per cert, la societat de consum. Aquesta manera d’explicar-nos i de veure’ns, òbviament, ens condemna a la insatisfacció.

 

En altres ocasions ens definim d’acord amb el nostre aspecte físic: sóc alta, sóc baixa, soc rossa, sóc morena, ...; o bé amb els nostre pensaments: sóc tossuda, sóc amable, sóc intel·ligent, ... o, finalment, amb les nostres emocions: sóc alegre, sóc tímida, sóc vergonyosa, ...

 

Ara bé, cap de les definicions que acabem d’esmentar, representen allò que som en realitat, la nostra essència vertadera. Totes són interpretacions fetes des del nostre fals jo, el nostre ego. Mentre ens definim, mentre ens expliquem i ens veiem des de qualsevol d’aquestes perspectives, no ens sentirem complets i cercarem incansablement la nostra satisfacció fora de nosaltres mateixos.

 

Però nosaltres, aquí i ara, ja som complets, ja tenim tot allò que precisem, ja estem realitzats, ja podem sentir-nos satisfets, ja podem ser immensament feliços. Allò que ens impedeix veure-ho viure-ho és, precisament, el nostre fals jo, que emmascara la nostra percepció de la realitat i ens fa creure incomplets.

 

En la nostra societat, el nostre fals jo sovint s’expressa com un cabal continu de pensaments que ens governa i ens inunda de por, d’angoixa i de culpa, que ens ancora en el passat o en el futur, temps irreals, impedint-nos viure l’únic moment real: el present.

 

Per desemmascarar el nostre fals jo, primer cap prendre consciència de la seva existència i, després, cercar les estones de silenci necessàries per aprofundir en el nostre interior, a fi de silenciar la nostra ment i les nostres emocions. Quan ho aconseguim, floreix el jo Sóc, el Jo veritable, la nostra essència que ens uneix a tota la creació, i ens permet veure la realitat tal com és, sense enganys, sense miratges, i gaudir eternament de la nostra llum.

 

Regina Ferrando

1 d’octubre de 2009