QUI SOM?
Ens hem parat a pensar què responem quan ens pregunten qui som?,
qui diem que som quan ens presentem en públic?, quina és la nostra visió de
nosaltres mateixos? I, alhora, com presentem els altres, qui diem que són?
Ho fem de moltes maneres. Algunes vegades diem: “sóc Fulano de
Tal, arquitecte”. És a dir, identifiquem l’ésser amb una professió determinada,
i amb això ens sentim definits, i més o menys afortunats depenent de la
categoria social de la nostra professió. Confonem allò que som amb allò que
fem.
Altres vegades, confonem ser amb tenir, explicant-nos a
nosaltres mateixos, en relació a les
nostres possessions. Així, parlem de: els meus pares, els meus
fills, la meva família, casa meva, la meva feina, el meu
cotxe, ... Aquesta manera de pensar ens fa creure que som més o menys, en
relació amb el que tenim a cada instant. No és d’estranyar que maldem per tenir
cada vegada més, per ser cada vegada més, a la qual cosa ens ajuda, amb molta
eficàcia per cert, la societat de consum. Aquesta manera d’explicar-nos i de
veure’ns, òbviament, ens condemna a la insatisfacció.
En altres ocasions ens definim d’acord amb el nostre aspecte
físic: sóc alta, sóc baixa, soc rossa, sóc morena, ...; o bé amb els nostre
pensaments: sóc tossuda, sóc amable, sóc intel·ligent, ... o, finalment, amb
les nostres emocions: sóc alegre, sóc tímida, sóc vergonyosa, ...
Ara bé, cap de les definicions que acabem d’esmentar,
representen allò que som en realitat, la nostra essència vertadera. Totes són
interpretacions fetes des del nostre fals jo, el nostre ego. Mentre ens
definim, mentre ens expliquem i ens veiem des de qualsevol d’aquestes
perspectives, no ens sentirem complets i cercarem incansablement la nostra
satisfacció fora de nosaltres mateixos.
Però nosaltres, aquí i ara, ja som complets, ja tenim tot allò
que precisem, ja estem realitzats, ja podem sentir-nos satisfets, ja podem ser
immensament feliços. Allò que ens impedeix veure-ho viure-ho és, precisament,
el nostre fals jo, que emmascara la nostra percepció de la realitat i ens fa
creure incomplets.
En la nostra societat, el nostre fals jo sovint s’expressa com
un cabal continu de pensaments que ens governa i ens inunda de por, d’angoixa i
de culpa, que ens ancora en el passat o en el futur, temps irreals,
impedint-nos viure l’únic moment real: el present.
Per desemmascarar el nostre fals jo, primer cap prendre
consciència de la seva existència i, després, cercar les estones de silenci
necessàries per aprofundir en el nostre interior, a fi de silenciar la nostra
ment i les nostres emocions. Quan ho aconseguim, floreix el jo Sóc, el Jo
veritable, la nostra essència que ens uneix a tota la creació, i ens permet
veure la realitat tal com és, sense enganys, sense miratges, i gaudir eternament
de la nostra llum.
1 d’octubre de
2009