LES NOSTRES BATALLES INTERNES

 

Depenent del nostre nivell de consciència i del grau d’influència del nostre ego, tendim a crear batalles i enemics fora de nosaltres mateixos, i sempre trobem alguna situació o algú amb qui lluitar. Aquesta és la manera com l’ego funciona en front del conflicte interior. Les batalles són la manifestació d’allò que passa dins nostre. Ens cal, doncs, anar endins de nosaltres mateixos per trobar els nostres veritables enemics. És dins nostre on s’esdevé la batalla real.

 

Mentre som rígids en les nostres creences i en els nostres judicis, som inflexibles en les nostres relacions i amb tot allò que ens envolta. Això fa que la nostra vida sigui més o menys difícil. Només quan aconseguim fer conscients les nostres batalles internes i deixem de projectar-les fora de nosaltres mateixos, som capaços de deixar enrere els judicis i prejudicis de l’ego i arribar al nostre oceà de pau interior.

 

L’autèntica pau no significa necessàriament l’absència de conflicte, sinó que és un estat interior. Només quan aconseguim aquest estat de pau interior, som capaços d’acceptar els conflictes del nostre voltant i gestionar-los d’una manera amable, sense crítiques ni prejudicis.

 

La clau de volta del nostre progrés espiritual depèn del nostre nivell d’acceptació de la realitat, del nostre grau de responsabilitat per agafar les regnes de la nostra vida i de la facilitat de veure els altres no com la causa dels nostres problemes, sinó com l’oportunitat que ens anima a descobrir les nostres pròpies febleses.

 

Mentre estiguem convençuts que la nostra felicitat depèn de tot allò que ens envolta, estarem immersos en un laberint d’insatisfacció. La sortida del laberint depèn de la presa de consciència de què dins nostre hi podem trobar totes les respostes i que, en definitiva, la realització personal depèn de la nostra capacitat de romandre en pau, enmig de qualsevol conflicte.

 

Si ens adonem que tendim a veure els altres com un problema i que ens passem la vida judicant-los i condemnant-los, hauríem de ser capaços d’aturar-nos i convèncer-nos de què hi ha alguna cosa que no devem fer prou bé. Els altres són sempre una benedicció i la nostra comesa no és altra que acceptar-los tal com són i intentar fer-los la vida fàcil.

 

Aquesta acceptació i aquesta donació obren les portes del nostre cor, ens fan flexibles als canvis i capaços de gestionar els conflictes que, a causa de les nostres mancances, dia rere dia, trobem en el nostre camí. Cada situació que la vida ens ofereix és una oportunitat de creixement i de perfeccionament del nostre amor.

 

Podem entossudir-nos a continuar vivint amb la mirada fixa en el nostre melic o alçar els ulls per trobar la mirada de l’altre, on podrem reposar. No ens deixem enganyar per l’ego i obrim el nostre cor a la vida per la qual hem estat pensats. La pau és el nostre do més preuat i roman dins nostre delerosa de ser descoberta.

 

Regina Ferrando

17 de setembre de 2009