UN CAMÍ SENSE FI

 

Mentre vivim, estem immersos en un procés de purificació constant, en tots els sentits. Dia a dia anem progressant, en la mesura que no perdem la consciència en el moment present. Així, anem cremant etapes, unes d’agradables, altres no tant, però, de qualsevol manera, el nostre camí mai no s’atura. Cada instant és una oportunitat de creixement, una oportunitat de gaudi, una oportunitat de reconciliació.

 

Ens equivoquem si, en algun moment, pensem que ja ho sabem tot, que ja hem fet tot el que havíem de fer o que no podem millorar. En el nostre interior, tenim un gran tresor, el nostre inconscient, que arxiva meticulosament tots els moments traumàtics, permetent-nos sobreviure, malgrat les tensions que aquesta col·lecció ens provoca. Cada moment traumàtic, crea un bloqueig en l’energia del nostre cos, que, si bé ens permet continuar vivint, ens impedeix fer-ho amb plenitud.

 

Tenir accés als moments traumàtics de la infantesa o l’adolescència, per contemplar-los des de la maduresa, ens permet processar situacions que en el seu moment s’enterraren a l’inconscient, perquè no les podíem suportar i, alhora, desfer els bloqueigs energètics que ens havien acompanyat, permetent-nos alliberar el cos. Així, de mica en mica, amb serenor i paciència, anem desfent tots els nusos que s’han anat produint amb el pas de la nostra història personal.

 

Pel que fa al nostre creixement, el present és sempre millor que el passat, tot i que en algun moment puguem tenir la percepció que hem retrocedit. Sovint l’exigència amb nosaltres mateixos depassa les nostres possibilitats actuals, anhelem el major grau de felicitat, la pau sense límits, la nostra màxima realització.

 

Un creixement personal agradable requereix, doncs, una acceptació constant de la nostra situació en el present. Només acceptant les nostres mancances d’avui, serem capaços d’arribar més lluny. I, alhora, no podem oblidar la necessitat d’un conreu acurat del nostre cabal de paciència amb nosaltres mateixos. L’acceptació i la paciència són les claus que ens permetran créixer d’una forma amable i harmònica. L’agraïment profund per l’assoliment de noves fites és el tercer requisit, indispensable, quan fem camí. Així, sense presses però sense pausa, anirem trenant el fil d’or que ens mena a la realització personal, a la transcendència, a la unitat amb tota la creació.

 

Cada dia la vida ens presenta una infinitat de possibilitats de creixement. Aprofitar-les o no, depèn del nostre estat d’alerta en el present, de la nostra confiança en la vida, de la nostra capacitat de gaudi, de l’obertura del nostre cor, de la nostra manera de donar-nos als altres, de com ens comuniquem i de la nostra intuïció, en definitiva, de la nostra capacitat de lliscar com l’aigua per damunt de totes les vicissituds, acaronant-les amb delicadesa i, alhora, deixant-hi la nostra empremta d’amor. La majoria de nosaltres tenim un llarg camí a fer vers la purificació absoluta. Mentrestant, però, podem gaudir plenament de cada un dels moments que ens toca viure, agraint profundament els estadis de joia i de pau assolits.

 

Regina Ferrando

10 de setembre de 2009