UN CAMÍ SENSE FI
Mentre vivim, estem immersos en un procés de purificació
constant, en tots els sentits. Dia a dia anem progressant, en la mesura que no
perdem la consciència en el moment present. Així, anem cremant etapes, unes
d’agradables, altres no tant, però, de qualsevol manera, el nostre camí mai no
s’atura. Cada instant és una oportunitat de creixement, una oportunitat de
gaudi, una oportunitat de reconciliació.
Ens equivoquem si, en algun moment, pensem que ja ho sabem tot,
que ja hem fet tot el que havíem de fer o que no podem millorar. En el nostre
interior, tenim un gran tresor, el nostre inconscient, que arxiva
meticulosament tots els moments traumàtics, permetent-nos sobreviure, malgrat
les tensions que aquesta col·lecció ens provoca. Cada moment traumàtic, crea un
bloqueig en l’energia del nostre cos, que, si bé ens permet continuar vivint,
ens impedeix fer-ho amb plenitud.
Tenir accés als moments traumàtics de la infantesa o
l’adolescència, per contemplar-los des de la maduresa, ens permet processar
situacions que en el seu moment s’enterraren a l’inconscient, perquè no les
podíem suportar i, alhora, desfer els bloqueigs energètics que ens havien
acompanyat, permetent-nos alliberar el cos. Així, de mica en mica, amb serenor
i paciència, anem desfent tots els nusos que s’han anat produint amb el pas de
la nostra història personal.
Pel que fa al nostre creixement, el present és sempre millor que
el passat, tot i que en algun moment puguem tenir la percepció que hem
retrocedit. Sovint l’exigència amb nosaltres mateixos depassa les nostres
possibilitats actuals, anhelem el major grau de felicitat, la pau sense límits,
la nostra màxima realització.
Un creixement personal agradable requereix, doncs, una
acceptació constant de la nostra situació en el present. Només acceptant les
nostres mancances d’avui, serem capaços d’arribar més lluny. I, alhora, no
podem oblidar la necessitat d’un conreu acurat del nostre cabal de paciència
amb nosaltres mateixos. L’acceptació i la paciència són les claus que ens
permetran créixer d’una forma amable i harmònica. L’agraïment profund per
l’assoliment de noves fites és el tercer requisit, indispensable, quan fem
camí. Així, sense presses però sense pausa, anirem trenant el fil d’or que ens
mena a la realització personal, a la transcendència, a la unitat amb tota la
creació.
Cada dia la vida ens presenta una infinitat de possibilitats de
creixement. Aprofitar-les o no, depèn del nostre estat d’alerta en el present,
de la nostra confiança en la vida, de la nostra capacitat de gaudi, de
l’obertura del nostre cor, de la nostra manera de donar-nos als altres, de com
ens comuniquem i de la nostra intuïció, en definitiva, de la nostra capacitat
de lliscar com l’aigua per damunt de totes les vicissituds, acaronant-les amb delicadesa
i, alhora, deixant-hi la nostra empremta d’amor. La majoria de nosaltres tenim
un llarg camí a fer vers la purificació absoluta. Mentrestant, però, podem
gaudir plenament de cada un dels moments que ens toca viure, agraint
profundament els estadis de joia i de pau assolits.
10 de setembre de
2009