TEMPS DE REPÒS
Les vacances són temps de repòs, aprofitem-les per desfer-nos de
l’estrès, del neguit, del soroll i de la impaciència, a la que la nostra rutina
diària ens té acostumats. Aprofitem-les per donar al cos el descans necessari
perquè pugui refer-se de les moltes exigències a que el sotmet la nostra vida
atrafegada. Aprofitem-les perquè la nostra ment desacceleri el cabal de
pensaments que no ens permet veure la realitat.
Fet això, gaudim de la natura amb tota la seva esplendor.
Passegem descalços per la platja, deixant que el contacte amb la sorra acaroni
els nostres peus. Prenguem el sol en les hores que ens és beneficiós, la
primera hora desprès de l’alba i la darrera abans del capvespre. Acaronem les
nostres oïdes amb el murmuri del vent, la remor de les onades llepant la platja
i el cant festiu dels ocells que celebren el bon temps. Amarem la nostra mirada
dels colors del món. Extasiem-nos amb tota la bellesa que ens envolta.
Sentim-nos afortunats de poder gaudir d’aquest període que ens
permet fer allò que desitgem, sense més exigències que les que nosaltres ens
imposem. Compartim el temps amb la família i els amics, recuperant el contacte
humà que, sovint, les exigències del treball ens obliguen a abandonar.
Procurem conèixer al menys un lloc desconegut i intentem
comprendre pensaments que no són com els nostres. Sapiguem veure una
oportunitat de creixement en cada ésser humà que trobem pel camí, acollint-lo
sense cap mena de judici. Respectem amorosament les cultures diferents de la nostra.
Aprofitem aquest temps de descans per purificar el nostre cos,
els nostres sentits, els nostres pensaments i les nostres emocions.
Permetem-nos totes les estones de son que el cos ens demani. Nodrim-nos amb la
immensitat de productes que la terra ens ofereix en aquesta època de l’any.
Abrandem-nos contemplant cada paisatge. Obrim-nos a la vida.
I, quan les vacances s’acabin, renovellats, reprenguem les
nostres obligacions, sense perdre la capacitat de gaudi adquirida en aquests
dies. No permetem que la rutina ens arrabassi la joia de saber-nos ciutadans
d’un món meravellós, si ens el mirem amb els ulls de cor. Aprenguem a gaudir
del treball com un bé que ens permet viure satisfets i no com una condemna que
ens oprimeix.
Cada dia tenim oportunitats per ser feliços, quan som capaços de
viure plenament el present, des de la confiança, el goig, el poder personal, la
capacitat d’emocionar-nos, la comunicació plena, la nostra visió profunda i la
nostra relació amorosa amb allò que ens transcendeix. Fer-ho depèn només de la
qualitat de la nostra escala de valors, posant cada situació al lloc que li
pertoca, i reconeixent que la nostra comesa principal és ser feliços fent
feliços aquells que ens envolten. Només així, tots els nostres neguits
desapareixeran i esdevindrem un regal per al món.
30 de juliol de
2009