TEMPS DE REPÒS

 

Les vacances són temps de repòs, aprofitem-les per desfer-nos de l’estrès, del neguit, del soroll i de la impaciència, a la que la nostra rutina diària ens té acostumats. Aprofitem-les per donar al cos el descans necessari perquè pugui refer-se de les moltes exigències a que el sotmet la nostra vida atrafegada. Aprofitem-les perquè la nostra ment desacceleri el cabal de pensaments que no ens permet veure la realitat.

 

Fet això, gaudim de la natura amb tota la seva esplendor. Passegem descalços per la platja, deixant que el contacte amb la sorra acaroni els nostres peus. Prenguem el sol en les hores que ens és beneficiós, la primera hora desprès de l’alba i la darrera abans del capvespre. Acaronem les nostres oïdes amb el murmuri del vent, la remor de les onades llepant la platja i el cant festiu dels ocells que celebren el bon temps. Amarem la nostra mirada dels colors del món. Extasiem-nos amb tota la bellesa que ens envolta.

 

Sentim-nos afortunats de poder gaudir d’aquest període que ens permet fer allò que desitgem, sense més exigències que les que nosaltres ens imposem. Compartim el temps amb la família i els amics, recuperant el contacte humà que, sovint, les exigències del treball ens obliguen a abandonar. 

 

Procurem conèixer al menys un lloc desconegut i intentem comprendre pensaments que no són com els nostres. Sapiguem veure una oportunitat de creixement en cada ésser humà que trobem pel camí, acollint-lo sense cap mena de judici. Respectem amorosament les cultures diferents de la nostra.

 

Aprofitem aquest temps de descans per purificar el nostre cos, els nostres sentits, els nostres pensaments i les nostres emocions. Permetem-nos totes les estones de son que el cos ens demani. Nodrim-nos amb la immensitat de productes que la terra ens ofereix en aquesta època de l’any. Abrandem-nos contemplant cada paisatge. Obrim-nos a la vida.

 

I, quan les vacances s’acabin, renovellats, reprenguem les nostres obligacions, sense perdre la capacitat de gaudi adquirida en aquests dies. No permetem que la rutina ens arrabassi la joia de saber-nos ciutadans d’un món meravellós, si ens el mirem amb els ulls de cor. Aprenguem a gaudir del treball com un bé que ens permet viure satisfets i no com una condemna que ens oprimeix.

 

Cada dia tenim oportunitats per ser feliços, quan som capaços de viure plenament el present, des de la confiança, el goig, el poder personal, la capacitat d’emocionar-nos, la comunicació plena, la nostra visió profunda i la nostra relació amorosa amb allò que ens transcendeix. Fer-ho depèn només de la qualitat de la nostra escala de valors, posant cada situació al lloc que li pertoca, i reconeixent que la nostra comesa principal és ser feliços fent feliços aquells que ens envolten. Només així, tots els nostres neguits desapareixeran i esdevindrem un regal per al món.

 

Regina Ferrando

30 de juliol de 2009