A L’ENTORN DE LA POR

 

La por representa el principal escull per a la nostra realització personal. Mentre tenim por, restem ancorats en el passat, projectem un futur incert i, el més dramàtic,  estem incapacitats per viure el present.

 

Els éssers humans posseïm, aquí i ara, totes les capacitats, podem aconseguir tot allò que ens proposem, som en potència éssers realitzats. El fre que ens impedeix desenvolupar-nos en tota la nostra grandesa és la por.

 

La por foragita l’amor. Si tenim por no podem estimar. Amb por, les nostres relacions esdevenen una caricatura d’allò que podrien ser. Fa que ens relacionem des de la desconfiança i la inseguretat, i converteix els nostres encontres en actes mercantilistes, en els quals, cerquem en l’altre, no la relació lliure, sinó la crossa per a les nostres mancances.

 

Si tenim en compte que la por és un fantasma de la ment i que molt poques vegades existeix en el moment present, ens adonarem que, per tal d’eradicar-la de la nostra vida, ens cal una anàlisi conscient del contingut dels nostres pensaments.

 

La nostra ment funciona com un ordinador. Davant de qualsevol esdeveniment, cerca en el seu disc dur, la col·lecció de records, una situació semblant i ens fa reaccionar d’acord amb la reacció que recorda. Si la situació del passat ens havia produït por, reaccionarem en el present amb la mateixa por, encara que la situació que vivim no sigui de les mateixes característiques. Un infant que hagi viscut una experiència de por per un gos que li hagi fet mal, es convertirà en un adult esporuguit davant de tots els gossos, tot i saber que la majoria són criatures dòcils, agraïdes i inofensives. Podríem dir, doncs, que la por és una reacció compulsiva que, molt sovint, te poc a veure amb la situació real que vivim. Així, la por de repetir una relació desastrosa, pot condicionar-nos a l’hora de tornar-nos a relacionar, perquè ens fa mirar els altres amb recel i sense innocència.

 

La por genera desconfiança i ens fa veure la vida amb ulls condicionats. Aquesta manca de llibertat coarta la nostra existència i no ens permet expressar-nos tal com som.

 

Des de la innocència, tots som amor en estat pur, però aquest amor no es pot expressar quan estem cuirassats, quan ens malfiem de tot i de tothom, quan veiem la vida com un perill constant, quan generalitzem, en definitiva, quan ens entossudim a viure aferrats a la por .

 

Hem de començar a creure’ns que la vida pot ser un gaudi constant, si som capaços de racionalitzar les nostres pors i llençar-les al cubell de les deixalles, des de la seguretat que el servei que ens fan ens és perjudicial. Només així deixarem florir la nostra essència veritable, l’amor, i podrem relacionar-nos des de la llibertat i el goig de descobrir-nos en l’altre, amb l’altre i per l’altre.

 

Regina Ferrando

18 de juny de 2009