EUFÒRIA
Escric aquestes ratlles, mentre el Barça arriba a Barcelona
procedent de Roma. Des de l’esdeveniment històric d’ahir, l’eufòria s’ha
instal·lat als carrers i les places de casa nostra i de molta part de
l’estranger. Fa unes setmanes que aquest equip ha anat engrescant el personal
fins arribar al zenit la nit passada. Des de la meva tossuderia a parlar de la
realitat des de la mirada del creixement personal conscient, no puc ni vull
sostraure’m d’aquest fet que forma part del nostre dia a dia, per tal de veure
la manera d’aconseguir que l’esperit que ara ens inunda s’incorpori, com una
rutina més, a la nostra vida.
L’explosió de joia col·lectiva pot tenir diferents motius, tant
li fa, però en qualsevol cas representa una injecció d’energia positiva que fa
canviar la visió i el color de les coses, fa canviar els rostres d’aquells que
ens envolten i refresca l’ambient dissolent les males vibracions i la
crispació.
Els éssers humans podem escollir sempre entre el vessant positiu
i el negatiu, entre la joia i la tristor, entre la confiança i la por, entre la
satisfacció i la insatisfacció, tot dependrà de la graduació de les ulleres amb
les que decidim llevar-nos cada matí i observar
L’esdeveniment que ens ocupa, representa el triomf d’un
sentiment profund de pertinença a una terra que, en els darrers temps, ha patit
la incomprensió, la insolidaritat i la injúria, emocions que no ajuden a viure,
empitjorades, a més, per una crisi que pateixen aquells que no l’han creada.
Tot i tenir connotacions esportives, el cert és que representa l’èxit d’un
tarannà que ens fa sentir orgullosos de ser com som. Representa una forma de
fer i de relacionar-se des de l’honestedat i el respecte. Representa el triomf
de qui exerceix la seva responsabilitat i practica el joc net. Representa,
doncs, el triomf d’un seguit de valors que fan avançar els pobles i que, a la
nostra convivència de cada dia, darrerament, trobem a faltar.
Quan som capaços de viure des de l’honestedat més respectuosa;
quan ens responsabilitzem de la nostra vida, deixant de donar la culpa als
altres dels entrebancs que trobem en el camí; quan ens movem des de l’amor
incondicional que vol dir donar la vida en tot allò que fem, sense esperar res
a canvi, la recompensa no es fa esperar.
Això sí, si volem ser positius, gaudir plenament de la vida i
sentir-nos satisfets, no podem fer concessions interessades ni esquivar
obligacions que ens corresponguin. I tot això, des de la confiança absoluta de
què ja comptem amb els ingredients indispensables perquè la nostra vida sigui
plaent, només cal que ens esmercem per aconseguir l’art de cuinar-los amb la
destresa que ens farà triomfadors.
4 de juny de 2009