EUFÒRIA

 

Escric aquestes ratlles, mentre el Barça arriba a Barcelona procedent de Roma. Des de l’esdeveniment històric d’ahir, l’eufòria s’ha instal·lat als carrers i les places de casa nostra i de molta part de l’estranger. Fa unes setmanes que aquest equip ha anat engrescant el personal fins arribar al zenit la nit passada. Des de la meva tossuderia a parlar de la realitat des de la mirada del creixement personal conscient, no puc ni vull sostraure’m d’aquest fet que forma part del nostre dia a dia, per tal de veure la manera d’aconseguir que l’esperit que ara ens inunda s’incorpori, com una rutina més, a la nostra vida. 

 

L’explosió de joia col·lectiva pot tenir diferents motius, tant li fa, però en qualsevol cas representa una injecció d’energia positiva que fa canviar la visió i el color de les coses, fa canviar els rostres d’aquells que ens envolten i refresca l’ambient dissolent les males vibracions i la crispació.

 

Els éssers humans podem escollir sempre entre el vessant positiu i el negatiu, entre la joia i la tristor, entre la confiança i la por, entre la satisfacció i la insatisfacció, tot dependrà de la graduació de les ulleres amb les que decidim llevar-nos cada matí i observar la vida. Individualment, per tant, tenim l’opció de triar entre allò que ens convé i allò que no ens convé. A nivell col·lectiu, però, el món que ens ha tocat viure no ens ofereix, amb massa facilitat, ocasions per desfermar l’eufòria. Per això, quan n’hi ha alguna que ho aconsegueix, val la pena d’aprofitar-la, vingui d’on vingui.

 

L’esdeveniment que ens ocupa, representa el triomf d’un sentiment profund de pertinença a una terra que, en els darrers temps, ha patit la incomprensió, la insolidaritat i la injúria, emocions que no ajuden a viure, empitjorades, a més, per una crisi que pateixen aquells que no l’han creada. Tot i tenir connotacions esportives, el cert és que representa l’èxit d’un tarannà que ens fa sentir orgullosos de ser com som. Representa una forma de fer i de relacionar-se des de l’honestedat i el respecte. Representa el triomf de qui exerceix la seva responsabilitat i practica el joc net. Representa, doncs, el triomf d’un seguit de valors que fan avançar els pobles i que, a la nostra convivència de cada dia, darrerament, trobem a faltar.  

 

Quan som capaços de viure des de l’honestedat més respectuosa; quan ens responsabilitzem de la nostra vida, deixant de donar la culpa als altres dels entrebancs que trobem en el camí; quan ens movem des de l’amor incondicional que vol dir donar la vida en tot allò que fem, sense esperar res a canvi, la recompensa no es fa esperar.

 

Això sí, si volem ser positius, gaudir plenament de la vida i sentir-nos satisfets, no podem fer concessions interessades ni esquivar obligacions que ens corresponguin. I tot això, des de la confiança absoluta de què ja comptem amb els ingredients indispensables perquè la nostra vida sigui plaent, només cal que ens esmercem per aconseguir l’art de cuinar-los amb la destresa que ens farà triomfadors.

 

Regina Ferrando

4 de juny de 2009