UNITAT

 

La relació amb els altres és la nostra principal font de realització. Cada un de nosaltres, si ens observem des de la separació, som éssers incomplets. Només en la unitat ens veiem exactament tal com som. Mentre ens perdem en pensaments que perpetuen la divisió, ens sentim sols i insatisfets.

 

El nostre nexe d’unió amb els altres no és la comparació entre allò que ens pertany, en el que creiem que són les nostres possessions i les nostres potencialitats, sinó l’amor que és l’essència de tots els éssers vius. En l’amor trobem la unitat.

 

Quan som capaços de deixar enrere els pensaments que ens limiten i que ens diferencien els uns dels altres, podem observar la nostra vida amb els ulls del cor, que és viure només a través de l’amor.

 

L’amor no és quelcom que haguem de cercar fora de nosaltres mateixos, sinó que és el nostre component més íntim, la nostra essència, el nostre objectiu primordial. L’amor és allò que ens uneix i que ens pertany, només pel fet de ser.

 

Només des de l’amor, som capaços d‘acollir l’altre tal com es mereix, sense judicar-lo, sense necessitat de voler-lo canviar, sense exigències, amb acceptació total. No hi ha cap diferència entre tu i jo, quan ens observem amb els ulls del cor.

 

La nostra visió de separació es correspon a un aprenentatge malaltís que s’ha perpetuat a causa de l’acumulació de pensaments negatius, conseqüència d’experiències mal resoltes del nostre passat i del d’aquells que ens han precedit. És un miratge que impedeix la nostra expressió genuïna que és l’amor incondicional. Quan la nostra ment està separada del nostre cor, vivim la solitud i la fragmentació..

 

Tots i cadascun de nosaltres ja som éssers realitzats, l’únic inconvenient és que no ens ho acabem de creure. Això, ens porta a cercar incansablement la realització i la felicitat fora de nosaltres mateixos. Mentre realitzem aquesta recerca externa, neguem allò que és evident: la nostra condició d’essers realitzats en l’amor.

 

Massa sovint confonem amor amb possessió, la meva parella, els meus fills, la meva feina, el meu territori, sense adonar-nos que aquests són pensaments de fragmentació. Fer això, vol dir mirar la vida amb els vidres mal graduats dels nostres pensaments negatius.

 

La realitat última és que, aquí i ara, ho tenim tot. Tot allò que precisem per ser allò que ja som: éssers de llum i amor incondicional. Si comencem a fonamentar les nostres relacions amb els ulls de cor, aconseguirem enderrocar totes les fronteres que ens separen i, aquí i ara, esdevindrem éssers eterns.

 

No cal que continuem cercant l’amor fora de nosaltres, l’amor som nosaltres, i en l’amor vivim la plenitud i la unitat amb tot allò que ens envolta.

 

Regina Ferrando

28 de maig de 2009