FER ENTRAR EL CLAU PER LA CABOTA

 

La majoria dels conflictes de la nostra vida quotidiana rauen en el fet que ens costa acceptar les coses tal com són. Passem moltes hores intentant fer entrar el clau per la cabota, quan les coses no surten com nosaltres voldríem. Massa sovint, oblidem que la nostra percepció és limitada i que la vida és una escola de formació permanent. Així, tendim a molestar-nos quan els altres no fan allò que nosaltres esperem que facin i això ens impedeix extraure saviesa dels esdeveniments.

 

No podem perdre de vista que les coses són com són i, molt sovint, no com ens agradaria que fossin o com nosaltres ens havíem imaginat que serien. Des d’aquest punt de vista, hem de replantejar-nos la nostra visió de la vida i observar-la volent esbrinar què ens vol dir, en lloc de barallar-nos-hi per aconseguir allò que volem.

 

En el nostre camí personal d’expansió de consciència, cadascú des del seu nivell, té una visió determinada de la realitat. Pressuposar que aquesta visió és la realitat absoluta, és una font de conflicte. En canvi, interpretar els esdeveniments, sense entossudir-nos a aconseguir els resultats que esperem, és la nostra principal font de saviesa.

 

Recordem, una vegada més, que els éssers humans som únics i irrepetibles, però incomplets. Que la veritat absoluta és la suma de totes les veritats individuals de cada un dels que formem part del col·lectiu humà. Que la vida ens ofereix, a cada instant, eines de creixement, que desaprofitem quan ens entossudim a portar les aigües al nostre molí.

 

Lluny d’això, davant de qualsevol situació, abans barallar-nos-hi per fer-la anar per on nosaltres voldríem, hauríem d’aturar-nos i intentar desxifrar el missatge que ens vol fer arribar. Això, requereix un grau determinat d’humilitat per acceptar les nostres deficiències com a éssers humans, sense avergonyir-nos-en, ans el contrari, tenint present les nostres limitacions des de la pau i la serenor.

 

Quan les coses no són com nosaltres voldríem que fossin, ens hauríem de plantejar que potser han de ser d’una altra manera. I, des d’aquesta perspectiva, acceptar allò que la vida ens posa al davant, amb la seguretat que res no passa perquè sí.

 

Si ho fem així, s’hauran acabat les baralles amb nosaltres mateixos i amb els altres. La nostra vida fluirà amb facilitat i ens permetrà prendre consciència dels ensenyaments que s’amaguen darrere de cada contrarietat. L’entossudiment ennuvola la nostra percepció de la realitat. L’acceptació, en canvi, ens permet tenir una visió més clara de les coses. No sempre sabem allò que ens convé i la vida té cura de posar les coses al seu lloc.

 

Només des de la pau interior i observant tot allò que ens envolta amb els ulls de cor, aconseguirem transformar els conflictes en oportunitats. Acceptem i serem acceptats, estimem i serem estimats.

 

Regina Ferrando

21 de maig de 2009