VASOS COMUNICANTS

 

La comunicació és l'intercanvi d'informació entre dues realitats. La competència comunicativa és la capacitat de transmetre amb èxit un missatge usant el mitjà adequat i d'entendre els que altres emeten. Diríem, doncs, que la comunicació és fonamental, en la nostra societat, per créixer com a tal d’una forma harmònica.

 

Perquè la comunicació sigui un fet real són imprescindibles dues capacitats. Per una banda, la capacitat d’expressar amb la màxima claredat els nostres pensaments i, alhora, la capacitat d’escoltar activament per arribar a entendre, amb la màxima eficàcia, allò que l’altre intenta transmetre.

 

Per aconseguir-ho, hauríem de ser capaços d’eradicar els prejudicis en els nostres actes comunicatius. Hem de tenir present que cada ésser humà és un complex conjunt d’idees, de pensaments, d’emocions i de coneixement, cosa que ens diferencia completament els uns dels altres i que impedirà, si no hi estem amatents, la claredat a l’hora de comunicar-nos.

 

Per una comunicació plena, caldria que ens alliberéssim de qualsevol prejudici que ens impedeixi l’escolta activa. Lluny d’això, la nostra societat competitiva ens ha educat per defensar a ultrança el nostre criteri, sense ensenyar-nos a escoltar. No és d’estranyar, doncs, que la crispació i el malentès hagin esdevingut tristes característiques de la nostra vida quotidiana.

 

Si no entenem la nostra condició de vasos comunicants, en el sentit que la nostra veritat completa la veritat dels altres i a l’inrevés, la instal·lació en el criteri únic ens ancora en la incomunicació i, per tant, en el desconeixement de la veritat, si l’entenem com la suma de les fraccions de veritat que posseïm individualment.

 

Per a una entesa plena, hem d’aprendre a buidar-nos de judicis a l’hora de comunicar-nos. Cal que escoltem l’altre sense interpretar-lo des de la nostra mentalitat. Només podrem entendre’l si ho fem des de la innocència i des de la confiança que l’altre sempre té un missatge que ens és útil.

 

Si hem caigut en la temptació de creure’ns que estem en possessió de la veritat absoluta, cosa, permeteu-me, absolutament impossible, haurem tancat la porta d’entrada a tot el coneixement que a nosaltres ens manca.

 

Tots els éssers humans, sense exclusió, posseeixen veritats que complementen i enforteixen la nostra, i aquestes només ens arribaran si comptem amb el grau d’humilitat imprescindible per reconèixer-nos éssers incomplets, immersos en un procés constant i progressiu de completació.

 

Mentre els malentesos són producte de la ment, la veritat roman en el llenguatge del cor. Si aprenem a escoltar des del cor, ho farem des de la unitat, que és amor, respecte i comprensió.

 

Regina Ferrando

14 de maig de 2009