EN L’AMOR, AMB AMOR I PER AMOR

 

Cada dia que passem sense haver estimat, és un dia perdut d’acord amb la nostra finalitat primordial. El brogit i l’activitat desenfrenada, sovint ens fan oblidar la nostra única comesa veritable. Si entenem estimar com l’exercici bondadós de la nostra llibertat, que acaba tot just quan comença la llibertat de l’altre, ens adonarem que, a la nostra vida quotidiana i al nostre entorn, descobrim contínuament mostres de desamor. És potser que hem oblidat el sentit de la vida?

 

Quan caiem en la temptació de pensar que el més important és el nostre treball, les nostres possessions o el nostre benestar, tot i que això impedeixi la lliure expressió de l’altre, hem emprès un camí que no ens portarà enlloc o bé, això sí, al desànim, a la buidor i a la insatisfacció.

 

No hi ha res que ens ompli tant com fer la vida fàcil a aquells que ens envolten. Fem el que fem, si no hi ha un interès entossudit a millorar el nostre entorn i només estem interessats en la nostra pròpia vida, aconseguirem una societat sense sentit, on res no és autèntic i res no ens omple.

 

Des de la cura del propi cos al conreu d’unes relacions fonamentades en l’amor, hi ha un ampli ventall d’actuacions que ens permeten desenvolupar la nostra personalitat des d’un punt de vista saludable i engrescador.

 

Cada cosa que fem, té una repercussió en el nostre entorn. Les intencions egoistes creen un entorn que no ens satisfà. Les amoroses, en canvi, van entreteixint un coixí agradable on el nostre esperit reposa.

 

Estimar vol dir tractar bé, fer als altres allò que voldríem rebre nosaltres mateixos. Per aconseguir-ho no podem perdre de vista que vivim en un món que és de tots i del qual en podem gaudir, permetent però que els altres també ho puguin fer. Si per al gaudi personal impedim el gaudi dels altres, és que ens hem oblidat d’estimar.

 

I això ho hem de fer en les coses més senzilles de la nostra vida quotidiana. Si deixem, per exemple, que el nostre gos faci les seves necessitats en un espai públic o llencem papers per terra, acabem d’oblidar-nos d’aquells que hi puguin passar més tard.

 

Estimar vol dir, doncs, respectar i ajudar; viure contribuint a la millora del nostre entorn. Si darrere nostre anem deixant mostres desagradables per als altres, estem abocats al fracàs més estrepitós. Millorar el món depèn de tots i cadascun de nosaltres. Si vivim conscients que no estem sols, la nostra vida i el nostre entorn seran lluminosos. Si ens entossudim a viure pendents només del nostre melic haurem de crear lleis i més lleis per coartar la nostra falsa llibertat.

 

Entossudim-nos, doncs, a viure en l’amor, amb amor i per amor. La recompensa no es farà esperar.

 

Regina Ferrando

30 d’abril de 2009