EN L’AMOR, AMB AMOR I PER AMOR
Cada dia que passem sense haver estimat, és un dia perdut
d’acord amb la nostra finalitat primordial. El brogit i l’activitat
desenfrenada, sovint ens fan oblidar la nostra única comesa veritable. Si
entenem estimar com l’exercici bondadós de la nostra llibertat, que acaba tot
just quan comença la llibertat de l’altre, ens adonarem que, a la nostra vida
quotidiana i al nostre entorn, descobrim contínuament mostres de desamor. És
potser que hem oblidat el sentit de la vida?
Quan caiem en la temptació de pensar que el més important és el
nostre treball, les nostres possessions o el nostre benestar, tot i que això
impedeixi la lliure expressió de l’altre, hem emprès un camí que no ens portarà
enlloc o bé, això sí, al desànim, a la buidor i a la insatisfacció.
No hi ha res que ens ompli tant com fer la vida fàcil a aquells
que ens envolten. Fem el que fem, si no hi ha un interès entossudit a millorar
el nostre entorn i només estem interessats en la nostra pròpia vida, aconseguirem
una societat sense sentit, on res no és autèntic i res no ens omple.
Des de la cura del propi cos al conreu d’unes relacions
fonamentades en l’amor, hi ha un ampli ventall d’actuacions que ens permeten
desenvolupar la nostra personalitat des d’un punt de vista saludable i
engrescador.
Cada cosa que fem, té una repercussió en el nostre entorn. Les
intencions egoistes creen un entorn que no ens satisfà. Les amoroses, en canvi,
van entreteixint un coixí agradable on el nostre esperit reposa.
Estimar vol dir tractar bé, fer als altres allò que voldríem
rebre nosaltres mateixos. Per aconseguir-ho no podem perdre de vista que vivim
en un món que és de tots i del qual en podem gaudir, permetent però que els
altres també ho puguin fer. Si per al gaudi personal impedim el gaudi dels
altres, és que ens hem oblidat d’estimar.
I això ho hem de fer en les coses més senzilles de la nostra
vida quotidiana. Si deixem, per exemple, que el nostre gos faci les seves
necessitats en un espai públic o llencem papers per terra, acabem d’oblidar-nos
d’aquells que hi puguin passar més tard.
Estimar vol dir, doncs, respectar i ajudar; viure contribuint a
la millora del nostre entorn. Si darrere nostre anem deixant mostres
desagradables per als altres, estem abocats al fracàs més estrepitós. Millorar
el món depèn de tots i cadascun de nosaltres. Si vivim conscients que no estem
sols, la nostra vida i el nostre entorn seran lluminosos. Si ens entossudim a
viure pendents només del nostre melic haurem de crear lleis i més lleis per coartar
la nostra falsa llibertat.
Entossudim-nos, doncs, a viure en l’amor, amb amor i per amor.
La recompensa no es farà esperar.
30 d’abril de
2009