ÉSSERS COMPLETS

 

L’única part de l’ésser humà que té data de caducitat és el cos. La resta dels nostres components: els pensaments, les emocions i l’esperit, són eterns. Podríem dir, doncs, que el nostre cos és el nostre rellotge vital, la constatació que estem immersos en un període sotmès a les lleis del temps i de l’espai.

 

No passa el mateix amb les nostres parts, diguem-ne, menys sòlides. La nostra ment pot ancorar-se en situacions passades, per sentiments de culpa o de nostàlgia, o bé en futures, a causa de les pors, dels desigs o de les expectatives. Les nostres emocions també són intemporals i tenen relació amb el grau de resolució de les situacions del passat. La nostra intel·ligència emocional funciona com un ordinador. Davant de cada situació nova, cerca en el disc dur del cervell una situació semblant i reacciona d’acord amb l’emoció enregistrada en aquell moment. La reacció emocional serà plaent si el record ho era o angoixant en cas contrari. Finalment, el nostre esperit, harmonitzats els pensaments i les emocions, gaudeix d’absoluta llibertat.

 

El nostre grau de benestar depèn de l’harmonia entre els nostres components, físic, mental, emocional i espiritual. En la mesura en què tots ells visquin el mateix instant històric, ens sentirem més o menys complets. El nostre cos és, doncs, l’única part nostra capaç de viure plenament el present, i el nostre benestar només és possible quan la nostra ment, les nostres emocions i el nostre esperit decideixen viure el mateix moment històric.

 

A la nostra societat, immersa en el soroll i l’activitat frenètica, se’ns fa molt difícil viure el present amb plenitud, perquè ningú no ens ha fet prendre consciència del poder dels nostres pensaments; perquè la nostra cultura no ens mostra la manera de gestionar les emocions, que en la majoria de casos tendim a reprimir o a suprimir, més que a expressar, i, finalment, l’espiritualitat ha caigut en desús, cosa que ens condemna a la insatisfacció.

 

L’ésser humà, però,cerca incansablement la plenitud. En la majoria de casos en elements externs a nosaltres mateixos, oblidant que l’equilibri que ens du a la felicitat depèn, només, del nostre equilibri intern. Aconseguir l’harmonia, passa per conreu del silenci i la gestió conscient dels nostres pensaments i de les nostres emocions. El requisit fonamental per aconseguir-ho, rau en la incorporació a la nostra vida d’estones de silenci que ens permeten prendre plena consciència del nostre cos, única part que viu plenament aquí i ara. Quan, en silenci, tanquem els ulls i posem l’atenció en la nostra respiració o en els batecs del nostre cor, harmonitzem tot el nostre ésser i aconseguim entrellucar instants d’eternitat, que ens permeten connectar amb la nostra veritable essència, el cabal d’amor incondicional. Aconseguim, doncs, mitjançant el silenci, que el nostre esperit s’enlairi i voli, amb absoluta llibertat, com la gavina que, amb el seu vol, entona l’himne etern de la vida. Només així, esdevindrem un regal per als que ens envolten i, el més important, aconseguirem la plenitud.

 

Regina Ferrando

23 d’abril de 2009