L’AMOR RETARDA L’ENVELLIMENT

 

Viure conscients ens permet adonar-nos de tot, d’allò que és bo i d’allò que no ho és tant. Lluny d’això, massa sovint, ens deixem influenciar per les notícies dels mitjans i ens enfanguem en negativitat. Cal fer l’esforç per cercar sempre l’altre costat de la balança. Si l’univers està en equilibri, que ho està, el bé i el mal també estan equilibrats.

 

Davant de qualsevol esdeveniment tràgic, si vivim conscients, ens adonarem de l’existència de molts altres esdeveniments que ens fan feliços. Hauríem de viure interessats a descobrir constantment els avantatges de la nostra vida, que a occident són molts i molt variats.

 

Vivint conscients, no permetem que ens afectin els enganys de la ment. Aquells que són conseqüència de les vivències mal resoltes del passat que, si ens distraiem, omplen la nostra vida de pors i sentiments de culpa. Si volem ser feliços, cosa que és la nostra principal obligació, ens hem d’entossudir a viure, plenament i conscient, el moment present.

 

El moment present foragita, automàticament, totes les pors i tots els sentiments de culpa, i és llavors quan som capaços de mostrar als quatre vents la nostra essència veritable que és l’amor. Quan no som capaços d’estimar, romanem tancats en nosaltres mateixos i esdevenim éssers tristos, solitaris i insatisfets.

 

Mitjançant l’amor, que vol dir entossudir-se a fer feliços aquells que ens envolten, connectem amb l’energia universal que ens nodreix, ens recicla, ens revitalitza i ens manté permanentment joves. L’amor ens allibera d’envellir. Quan totes les nostres cèl·lules estan plenes d’amor, es reprodueixen a la perfecció, com quan érem infants. L’amor, doncs, retarda l’envelliment del cos, mentre el nostre esperit ja és etern i, per tant, no està sotmès a les lleis del temps.

 

Un minut pot esdevenir un calvari etern per a un ésser que no estima. Quan estimem, mostrem als altres el millor de nosaltres mateixos, sense turbulències ni entrebancs. Gaudim, doncs, d’allò que som i no deixem que res ni ningú enterboleixi la nostra benaurança.

 

Aquí i ara, som incomplets, és veritat, i col·leccionem un munt de defectes que intentem foragitar, però tenim, alhora, un gran bé que sempre està apunt de mostrar-se, que és la nostra capacitat d’estimar. Aquesta capacitat que ens permet acollir-nos i acollir aquells que ens envolten, acceptant les coses tal com són. Les mostres d’amor com els somriures, les encaixades, les abraçades i els petons, són la nostra eina més eficaç a l’hora de construir un món millor.

 

No deixem passar ni un segon més sense estimar i siguem agraïts amb totes les mostres d’afecte que ens arriben, això farà que el nostre cabal d’amor sigui font de vida i, el més important, llevat del món que tots desitgem.

 

Regina Ferrando

2 d’abril de 2009