L’AMOR RETARDA L’ENVELLIMENT
Viure conscients ens permet adonar-nos de tot, d’allò que és bo
i d’allò que no ho és tant. Lluny d’això, massa sovint, ens deixem influenciar
per les notícies dels mitjans i ens enfanguem en negativitat. Cal fer l’esforç
per cercar sempre l’altre costat de
Davant de qualsevol esdeveniment tràgic, si vivim conscients, ens
adonarem de l’existència de molts altres esdeveniments que ens fan feliços.
Hauríem de viure interessats a descobrir constantment els avantatges de la
nostra vida, que a occident són molts i molt variats.
Vivint conscients, no permetem que ens afectin els enganys de
El moment present foragita, automàticament, totes les pors i
tots els sentiments de culpa, i és llavors quan som capaços de mostrar als
quatre vents la nostra essència veritable que és l’amor. Quan no som capaços
d’estimar, romanem tancats en nosaltres mateixos i esdevenim éssers tristos,
solitaris i insatisfets.
Mitjançant l’amor, que vol dir entossudir-se a fer feliços
aquells que ens envolten, connectem amb l’energia universal que ens nodreix,
ens recicla, ens revitalitza i ens manté permanentment joves. L’amor ens
allibera d’envellir. Quan totes les nostres cèl·lules estan plenes d’amor, es
reprodueixen a la perfecció, com quan érem infants. L’amor, doncs, retarda
l’envelliment del cos, mentre el nostre esperit ja és etern i, per tant, no
està sotmès a les lleis del temps.
Un minut pot esdevenir un calvari etern per a un ésser que no
estima. Quan estimem, mostrem als altres el millor de nosaltres mateixos, sense
turbulències ni entrebancs. Gaudim, doncs, d’allò que som i no deixem que res
ni ningú enterboleixi la nostra benaurança.
Aquí i ara, som incomplets, és veritat, i col·leccionem un munt
de defectes que intentem foragitar, però tenim, alhora, un gran bé que sempre
està apunt de mostrar-se, que és la nostra capacitat d’estimar. Aquesta
capacitat que ens permet acollir-nos i acollir aquells que ens envolten,
acceptant les coses tal com són. Les mostres d’amor com els somriures, les
encaixades, les abraçades i els petons, són la nostra eina més eficaç a l’hora
de construir un món millor.
No deixem passar ni un segon més sense estimar i siguem agraïts
amb totes les mostres d’afecte que ens arriben, això farà que el nostre cabal
d’amor sigui font de vida i, el més important, llevat del món que tots desitgem.
2 d’abril de 2009