DESIG DE PAU

 

El més terrible de les coses dolentes de la gent dolenta és el silenci de la bona gent. Mahatma Gandhi

 

El desig de pau és un desig ancestral de l’ésser humà, tot i que sovint, per les seves mancances, no hagi encertat plenament el camí correcte i definitiu. Molts éssers humans que ens han precedit, sentien fermament aquest desig i, alguns, treballaren fins a la mort per aconseguir-lo. Entre ells, tots coneixem la tasca portada a terme per Mahatma Gandhi o per Martin Luther King, per citar-ne alguns, que van dedicar-se en cos i ànima a la consecució d’aquest gran somni.

 

Gandhi estava convençut de la ineficàcia de l’esperit de revenja, quan deia: ull per ull, i el món esdevindrà cec. Avui, nosaltres, els hereus de tots aquells que han deixat la vida en la consecució de la pau, no podem fer veure que no passa res. No hauríem de deixar emergir, en les nostres situacions quotidianes, cap vestigi de crispació, de violència o d’esperit de revenja.

 

Malgrat la tasca feta pels nostres predecessors, els humans som, sovint, imperfectes en la nostra humanitat i tendim a fer realitat aquella dita: l’home és l’únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra.

 

Això explica que, entrats en el segle XXI, quan comptem amb avenços sense precedents en els camps de la física, de la medicina, de les noves tecnologies, etc., encara restin oberts 28 conflictes bèl·lics en el nostre món, que seguen en un degoteig constant milers de vides humanes.

 

Queda clar que no n’hi ha prou amb el discurs acurat, real i abrandat d’aquells, pocs, que decideixen dedicar la vida en la consecució de la pau, cal que la massa crítica formada per tots aquells que, des de l’anonimat, sentim aquest ferm desig, comenci a expressar-se amb humilitat, però amb vehemència, des de tots els racons del planeta.

 

Hem d’aconseguir que es parli del desig de pau en totes les converses, siguin a casa, a la feina, al mercat o a la perruqueria. Si fem això, a part de deixar de parlar d’una crisi que, els humils, poc poden resoldre, anirem sembrant llavors d’un nou model de món.

 

Denunciem les injustícies que coneguem, des del respecte més absolut. No permetem que el nostre silenci o la nostra covardia facin més terribles les coses dolentes de la gent dolenta.

.

La nostra comesa principal, pel que fa a la consecució de la pau, consisteix a omplir la nostra vida i les nostres relacions de respecte i de pau. Així, els infants i adolescents, que ens observen atentament, sense que els fem grans discursos que massa sovint contradiem amb les nostres obres, aprendran a respectar-se i a respectar amb naturalitat i la llavor de pau fecundarà i s’estendrà per tot el planeta.

 

Regina Ferrando

5 de febrer de 2009