ESTEM MOLT BÉ
Hem deixat enrere aquestes beneïdes festes que ens escalfen el
cor i ens alimenten l’ànima. Han quedat lluny les festes familiars i les
trobades d’amics, al voltant d’una taula, amb un desig comú de pau i de
felicitat. Un nou any comença i se’ns ofereix verge, perquè el fecundem amb els
nostres millors actes, amb les nostres millors paraules, amb els nostres
millors somriures. Mantenint, això sí, l’esperit que reneix cada any amb les
festes que acabem de passar.
Enguany, no caiguem en la temptació de caure en
Sovint, la nostra percepció ens enganya, fent-nos creure que res
no canvia, que tot segueix igual. Però, si som capaços d’eixamplar la nostra
mirada, ens adonarem que res no es repeteix. Perquè el món està sotmès a un
canvi constant, el nostre cos està sotmès a un canvi constant, la nostra manera
de veure les coses està sotmesa, si la nostra flexibilitat ens ho permet, a un
canvi constant.
Massa vegades, per por, ens aferrem a les circumstàncies i no
permetem que els canvis es produeixin, sens adonar-nos que l’esforç que això
ens representa és totalment infructuós, perquè els canvis, tard o d’hora, s’esdevenen
i la nostra resistència només ha servit per malmetre cabals d’energia que ens
deixen en inferioritat de condicions, a l’hora d’afrontar nous reptes, i fins i
tot ens poden fer emmalaltir.
Hem d’aprendre a viure oberts a qualsevol canvi que la vida ens
ofereixi i acollir-lo amb agraïment. Només així, podrem adaptar-nos sense
esforç a nous escenaris que, tal i com es desenvolupa la nostra història,
canvien a passes gegantines.
Tot sembla indicar que aquest any es presenta dur, des del punt
de vista econòmic. Malgrat tot, a casa nostra, estem lluny d’aquells més
desafavorits. Malgrat totes les penalitats que puguin donar-se, hem de
continuar cultivant amb molta cura l’agraïment que correspon als éssers humans
afortunats per l’accident del naixement. No oblidem que, si en lloc d’haver
nascut aquí, ho haguéssim fet a l’Àfrica, per exemple, faria molts anys, cas
que haguéssim sobreviscut, que passaríem fam i set, que no tindríem roba per
abrigar-nos, ni llars acollidores, ni un llit confortable, ni instal·lacions
elèctriques, ni aigua corrent, ni televisor. Que no hauríem tingut ni escoles,
ni medicaments, ni hospitals i, per descomptat, no hauríem tingut ni
ordinadors, ni nintendos, ni gameboys, ni bicicletes, ni res de tot això que,
els darrers dies, els nostres infants han tingut, massa sovint, amb escreix.
Llevem-nos, doncs, cada dia, amb l’agraïment a flor de pell per
totes les coses bones que la vida ens ha concedit, la majoria d’elles no per
mèrits propis, sinó pel fet d’haver aterrat en un país ric. Fet això, mirem el
nostre voltant i siguem solidaris amb aquells que, potser a prop nostre, passen
per moments difícils.
15 de gener de
2009