ESTEM MOLT BÉ

 

Hem deixat enrere aquestes beneïdes festes que ens escalfen el cor i ens alimenten l’ànima. Han quedat lluny les festes familiars i les trobades d’amics, al voltant d’una taula, amb un desig comú de pau i de felicitat. Un nou any comença i se’ns ofereix verge, perquè el fecundem amb els nostres millors actes, amb les nostres millors paraules, amb els nostres millors somriures. Mantenint, això sí, l’esperit que reneix cada any amb les festes que acabem de passar.

 

Enguany, no caiguem en la temptació de caure en la rutina. No deixem que tot segueixi com abans de les festes. Proposem-nos que aquest anys sigui diferent, perquè ho és.

 

Sovint, la nostra percepció ens enganya, fent-nos creure que res no canvia, que tot segueix igual. Però, si som capaços d’eixamplar la nostra mirada, ens adonarem que res no es repeteix. Perquè el món està sotmès a un canvi constant, el nostre cos està sotmès a un canvi constant, la nostra manera de veure les coses està sotmesa, si la nostra flexibilitat ens ho permet, a un canvi constant.

 

Massa vegades, per por, ens aferrem a les circumstàncies i no permetem que els canvis es produeixin, sens adonar-nos que l’esforç que això ens representa és totalment infructuós, perquè els canvis, tard o d’hora, s’esdevenen i la nostra resistència només ha servit per malmetre cabals d’energia que ens deixen en inferioritat de condicions, a l’hora d’afrontar nous reptes, i fins i tot ens poden fer emmalaltir.

 

Hem d’aprendre a viure oberts a qualsevol canvi que la vida ens ofereixi i acollir-lo amb agraïment. Només així, podrem adaptar-nos sense esforç a nous escenaris que, tal i com es desenvolupa la nostra història, canvien a passes gegantines.

 

Tot sembla indicar que aquest any es presenta dur, des del punt de vista econòmic. Malgrat tot, a casa nostra, estem lluny d’aquells més desafavorits. Malgrat totes les penalitats que puguin donar-se, hem de continuar cultivant amb molta cura l’agraïment que correspon als éssers humans afortunats per l’accident del naixement. No oblidem que, si en lloc d’haver nascut aquí, ho haguéssim fet a l’Àfrica, per exemple, faria molts anys, cas que haguéssim sobreviscut, que passaríem fam i set, que no tindríem roba per abrigar-nos, ni llars acollidores, ni un llit confortable, ni instal·lacions elèctriques, ni aigua corrent, ni televisor. Que no hauríem tingut ni escoles, ni medicaments, ni hospitals i, per descomptat, no hauríem tingut ni ordinadors, ni nintendos, ni gameboys, ni bicicletes, ni res de tot això que, els darrers dies, els nostres infants han tingut, massa sovint, amb escreix.

 

Llevem-nos, doncs, cada dia, amb l’agraïment a flor de pell per totes les coses bones que la vida ens ha concedit, la majoria d’elles no per mèrits propis, sinó pel fet d’haver aterrat en un país ric. Fet això, mirem el nostre voltant i siguem solidaris amb aquells que, potser a prop nostre, passen per moments difícils.

 

Regina Ferrando

15 de gener de 2009