ADÉU AL 2008

 

Hem arribat a la darrera Clau de l’any. Un any que, a nivell global, representa un punt d’inflexió pel que fa al sistema econòmic que ens ha acompanyat durant molt temps. En aquest sentit, és un any de canvi profund.

 

Si analitzem els darrers anys de la societat occidental, molt abans que es parlés de crisi, ens adonarem de les grans desigualtats socials entre Orient i Occident. Mentre un 20% de la humanitat hem viscut en un ambient de consumisme esfereïdor i inconscient, el 80% restant vivien en una misèria atroç. Mentre nosaltres nedàvem en l’abundància en el sentit que podíem, i podem molts encara, fer cinc àpats al dia, la resta moria de fam. Mentre nosaltres teníem una sanitat gratuïta i universal, la resta moria de malalties per manca de medicines. Mentre nosaltres malbaratàvem inconscientment l’aigua, la resta moria de set. Mentre els nostres infants tenien més joguines de les que podien fer servir, la resta d’infants anaven descalços.

 

En aquest món, no podem tancar els ulls a cap realitat, ja no podem continuar vivint com si el problema no fos nostre i ara toca arrenglerar-se amb tots aquells quina vida, fa molts anys, que està molt lluny de la dignitat que, com a éssers humans, tots, sense exclusió, mereixem. No podem fer com si no sabéssim que, avui, amb dades de la FAO d’aquesta darrera setmana, aproximadament 960 milions de persones en el món pateixen fam. I que, si no s’hi fa res, aquesta xifra pot arribar, molt aviat, als 1200 milions de persones afamades.

 

Cal revisar, doncs, les expectatives des d’una consciència global, cal que ens esforcem a sentir-nos part d’una humanitat que progressarà en la mesura que cada un d’aquells que en formem part ens entossudim a viure gaudint d’allò que som, sense voler arribar més lluny de les nostres possibilitats. A ningú no se li escapa que cal renunciar a quelcom en benefici dels altres, però, si amb la renúncia aconseguim que un dels nostres germans no passi calamitats, la recompensa ens omplirà de satisfacció i ens proporcionarà una felicitat sense límits.

 

No podem continuar mirant-nos el melic de les diferències que ens separen. Hem de començar a sentir-nos membres d’una única família: la humanitat. I, mentre hi hagi germans nostres que moren de fam, vol dir que la família humana és una família desestructurada. Quins pares voldrien que mentre uns fills neden en l’abundància, uns altres morin de misèria?

 

Observem la crisi, doncs, com l’oportunitat que la vida ens ofereix per posar-nos a disposició dels altres, començant pels més propers. Siguem fidels a la veritat, l’amor, la justícia i l’esperit de servei. Si ho fem així, els infants i els adolescents que ens observen aprendran a ser veraços, amorosos, justos i servicials. Ells, aquests infants i adolescents que s’estan fent grans, representen l’esperança de futur per assolir la nova mentalitat, que serà capaç de canviar el món.

 

Tingueu tots unes molt bones festes!

 

Regina Ferrando

23 de desembre de 2008