ADÉU AL 2008
Hem arribat a la darrera Clau de l’any. Un any que, a nivell
global, representa un punt d’inflexió pel que fa al sistema econòmic que ens ha
acompanyat durant molt temps. En aquest sentit, és un any de canvi profund.
Si analitzem els darrers anys de la societat occidental, molt
abans que es parlés de crisi, ens adonarem de les grans desigualtats socials
entre Orient i Occident. Mentre un 20% de la humanitat hem viscut en un ambient
de consumisme esfereïdor i inconscient, el 80% restant vivien en una misèria
atroç. Mentre nosaltres nedàvem en l’abundància en el sentit que podíem, i
podem molts encara, fer cinc àpats al dia, la resta moria de fam. Mentre
nosaltres teníem una sanitat gratuïta i universal, la resta moria de malalties
per manca de medicines. Mentre nosaltres malbaratàvem inconscientment l’aigua,
la resta moria de set. Mentre els nostres infants tenien més joguines de les
que podien fer servir, la resta d’infants anaven descalços.
En aquest món, no podem tancar els ulls a cap realitat, ja no
podem continuar vivint com si el problema no fos nostre i ara toca
arrenglerar-se amb tots aquells quina vida, fa molts anys, que està molt lluny
de la dignitat que, com a éssers humans, tots, sense exclusió, mereixem. No podem
fer com si no sabéssim que, avui, amb dades de la FAO d’aquesta darrera
setmana, aproximadament 960 milions de persones en el món pateixen fam. I que,
si no s’hi fa res, aquesta xifra pot arribar, molt aviat, als 1200 milions de
persones afamades.
Cal revisar, doncs, les expectatives des d’una consciència
global, cal que ens esforcem a sentir-nos part d’una humanitat que progressarà
en la mesura que cada un d’aquells que en formem part ens entossudim a viure
gaudint d’allò que som, sense voler arribar més lluny de les nostres
possibilitats. A ningú no se li escapa que cal renunciar a quelcom en benefici
dels altres, però, si amb la renúncia aconseguim que un dels nostres germans no
passi calamitats, la recompensa ens omplirà de satisfacció i ens proporcionarà
una felicitat sense límits.
No podem continuar mirant-nos el melic de les diferències que
ens separen. Hem de començar a sentir-nos membres d’una única família: la
humanitat. I, mentre hi hagi germans nostres que moren de fam, vol dir que la
família humana és una família desestructurada. Quins pares voldrien que mentre
uns fills neden en l’abundància, uns altres morin de misèria?
Observem la crisi, doncs, com l’oportunitat que la vida ens
ofereix per posar-nos a disposició dels altres, començant pels més propers.
Siguem fidels a la veritat, l’amor, la justícia i l’esperit de servei. Si ho
fem així, els infants i els adolescents que ens observen aprendran a ser
veraços, amorosos, justos i servicials. Ells, aquests infants i adolescents que
s’estan fent grans, representen l’esperança de futur per assolir la nova
mentalitat, que serà capaç de canviar el món.
Tingueu tots unes molt bones festes!
Regina Ferrando
23 de desembre de
2008