QUE EL LLEGIR NO ENS FACI PERDRE L’ESCRIURE

 

L’esperit de Nadal inunda els nostres carrers. Les garlandes lluminoses i la música insistent de les nadales desvetlla els nostres sentiments més profunds i ens convida a desitjar justícia, amor i pau per a tothom.

 

Alhora, la inèrcia consumista que ha presidit el nostre sistema econòmic les darreres dècades, ens impulsa a continuar fent d’aquestes festes el paradigma consumista de tot l’any. Els comerciants, en època de crisi, més que mai, ens insisteixen a continuar comprant sense mesura.

 

Enguany, però, les dades econòmiques haurien de servir per produir algun canvi en la nostra manera de fer habitual. Tot i que, en aquestes festes, maldem per fer realitat els somnis dels nostres infants, oferint-los tot allò que desitgen, potser ha arribat l’hora de començar a racionalitzar les nostres despeses.

 

Els nostres infants han de començar a saber que, mentre ells trien les joguines per catàleg i reben molt més del que caldria per fer-los feliços, hi ha, arreu del món, molts infants que moren de fam i de set, que per no tenir no tenen ni sabates, ni medicines, ni llars que els protegeixin de les inclemències del temps, ni escoles on educar-se.

 

Potser ha arribat el moment d’ensenyar-los a renunciar a quelcom en benefici dels més desprotegits. Si tenim els ulls oberts, descobrirem que, molt a prop nostre, hi ha infants que no tenen les mateixes possibilitats, als que podríem beneficiar amb alguna joguina de les que el infants privilegiats rebran amb escreix.

 

A casa nostra, hi ha associacions que recullen menjar, roba i joguines per aquells que no tenen res. Dediquem-los part de la despesa que tenim destinada a mantenir la il·lusió dels més petits. Fem que els infants rebin allò que és just i necessari, sense passar-nos omplint-los de regals que, molt sovint, queden en un racó.

 

Ensenyem-los a ser feliços amb allò que tenen, sense que se sentin frustrats si en lloc de deu joguines, només en reben cinc. Si en lloc de tenir marques determinades, reben genèrics. Ensenyem-los a digerir convenientment el bombardeig d’ofertes que els arriben a través dels mitjans de comunicació. Fem que se sentin satisfets només pel fet de tenir una família que els estima, unes llars confortables i unes escoles dignes.

 

Mostrem-los la grandesa i l’eficàcia dels gestos immaterials com un somriure, una paraula amable, una abraçada i la necessitat d’expressar, a tota hora i en tot moment, el just agraïment pel nivell de benestar que els ha estat atorgat des del moment del naixement.

 

És hora d’aprofitar la sensació de crisi per posar les coses al seu lloc. Tots podem contribuir, cadascú dins de les seves possibilitats, a un món més just i solidari.

 

Regina Ferrando

18 de desembre de 2008