AMB EL FRED, LES ELIMINACIONS

 

Enguany el fred ha arribat sense la timidesa, que s’escauria per l’època de l’any que vivim. Ha assaltat les nostres vides, sense previ avís i sense vergonya, propiciant a la tardor allò que normalment s’esdevé a l’hivern: les eliminacions.

 

El nostre pobre cos, carregat de tensions a causa del ritme desenfrenat que a les nostres latituds practiquem, sense oferir-li la possibilitat de relaxar-se convenientment de tant en tant, va acumulant, dia rere dia, càrregues nocives que, si no s’hi fa res, poden arribar a provocar malalties greus. Les tensions diàries, l’estrès, els canvis, les dificultats econòmiques, els disgustos, les contrarietats, els enuigs, en definitiva tot allò que no es tradueix en una sensació relaxant i plaent, produeix un davallament de les nostres defenses, així, com més carregats anem, més indefensos vivim.

 

Sortosament, la natura és sàvia i ens ha dotat de mecanismes automàtics per eliminar tota la càrrega acumulada. Per això, amb els primers freds, arriben les possibilitats d’eliminació. Sempre podem trobar aquell beneït virus que, aprofitant-se de la baixada de defenses, en contacte amb el nostre cos, desencadena un seguit de reaccions físiques i químiques que ens ajuden a posar remei a la nostra condició.   

 

Això ens hauria de fer adonar que aquest virus que, sovint, maleïm i combatim amb totes les armes al nostre abast, representa una via de retrobament de la salut perduda. Sense els virus, la nostra inconsciència a l’hora de tenir cura de la nostra salut, ens abocaria a la malaltia irremissiblement. Perquè, per un atzar de l’educació, no ens han ensenyat a estimar-nos i a tenir cura del nostre cos.

 

Hem, doncs, de donar per benvinguts aquests primers refredats que ens proporcionen l’ocasió d’eliminar en forma de llàgrima i mucositat, tot allò que ha anat acumulant-se dins nostre. Fan el seu servei, no ho dubteu ni un moment.

 

Durant aquest procés hi ha, però, un altre element cultural que ens fa la guitza i és el pensament que les malalties són un destorb i no ens permeten fer vida normal. En una societat com la nostra, actualment, hi molt poca gent que es permeti fer un dia de llit per un refredat. Ben al contrari, continuem sense disminuir la nostra activitat i, a més, ingerim tota la química que es posa al nostre abast per pal·liar els símptomes.

 

En un refredat, l’única cosa que el cos ens demana a crits és: descansa sis plau, perquè pugui netejar tots els racons. Tot i que això vulgui dir, aturar la nostra activitat habitual, no creieu que val la pena concedir-li el repòs, que li permeti recuperar la salut i l’activitat normal, amb el cos en plena forma?

 

Hem d’esdevenir aliats del nostre cos i no ser els nostres enemics. Només serem útils per a la societat, si tenim cura de la nostra salut. Si això, en algun moment, representa una renúncia, hem d’aprendre a fer-la sense dubtar ni un moment.

 

Regina Ferrando

4 de desembre de 2008