ELS MALTRACTAMENTS

COM A FONT DE VIOLÈNCIA

 

L’exercici de la violència, a l’edat adulta, està relacionada, massa vegades, amb maltractaments durant la infantesa. Aquest període inicial de la nostra vida es caracteritza per la nostra obertura i manca de protecció a l’hora de rebre els estímuls externs.

 

L’infant és, doncs, molt vulnerable. Tant que, moltes vegades, és incapaç de digerir convenientment les situacions adverses. Aquestes situacions no digerides, són enterrades en un racó del nostre inconscient més profund, de manera que aparentment desapareixen, però que, mentre no es resolen, condicionen la nostra vida.

 

Els maltractaments i abusos soferts a la infantesa, siguin físics o psicològics, conformen el bagatge d’emocions irracionals, i sovint incontrolable, que ens acompanya, és font de violència i ens impedeix ser plenament feliços.

 

La solució d’aquests problemes a l’edat adulta no és fàcil, perquè tampoc ho és, atesa la nostra educació, l’accés al calaix de malendreços que és l’inconscient. Perquè aquestes situacions no es manifestin, cal tenir present aquella frase feta de és millor prevenir que guarir.

 

Això representa una gran responsabilitat per a pares i educadors, doncs de l’eficàcia de la seva tasca en depèn el desenvolupament equilibrat de l’ésser humà en formació. Conscients d’aquesta realitat, hauríem d’estar molt amatents a la nostra relació amb els infants.

 

Perquè l’infant esdevingui un adult equilibrat, precisa que els adults que tenen cura de la seva educació, s’hi relacionin des del respecte més absolut. Com sigui que l’infant absorbeix amb avidesa els comportaments d’aquells que l’envolten, hem d’esforçar-nos perquè l’exemple que els donem sigui acurat i sincer. No s’hi val  només a dir-los allò que no han de fer, sinó que cal que ells s’adonin que nosaltres tampoc ho fem. Massa sovint, les contradiccions dels adults entre allò que diem i allò que fem representen un inconvenient que els infants són incapaços de resoldre.

 

No ser coherents amb els infants és maltractar-los. Si tenim en compte que un exemple val més que mil paraules, no hauríem de caure en la temptació d’oferir-los exemples contradictoris. La violència verbal o física dels adults és incorporada inconscientment pels infants que s’hi relacionen, conformant la seva personalitat.

 

Oferim-los, doncs, amb tot l’amor que siguem capaços, límits i exemples que els ajudin a créixer respectant tot allò que els envolta. Si els adults som respectuosos, els infants que ens observen aprendran també a ser-ho, sense necessitat de donar-los cap explicació. Per això és tant important que els adults intentem resoldre les nostres mostres de violència, perquè només així podrem educar amb l’exemple i, en la mesura que ho fem, contribuirem a una societat més justa i equilibrada.

 

Regina Ferrando

27 de novembre de 2008