ELS MALTRACTAMENTS
COM A FONT DE VIOLÈNCIA
L’exercici de la violència, a l’edat adulta, està relacionada,
massa vegades, amb maltractaments durant la infantesa. Aquest període inicial
de la nostra vida es caracteritza per la nostra obertura i manca de protecció a
l’hora de rebre els estímuls externs.
L’infant és, doncs, molt vulnerable. Tant que, moltes vegades,
és incapaç de digerir convenientment les situacions adverses. Aquestes
situacions no digerides, són enterrades en un racó del nostre inconscient més
profund, de manera que aparentment desapareixen, però que, mentre no es
resolen, condicionen la nostra vida.
Els maltractaments i abusos soferts a la infantesa, siguin
físics o psicològics, conformen el bagatge d’emocions irracionals, i sovint
incontrolable, que ens acompanya, és font de violència i ens impedeix ser
plenament feliços.
La solució d’aquests problemes a l’edat adulta no és fàcil,
perquè tampoc ho és, atesa la nostra educació, l’accés al calaix de malendreços
que és l’inconscient. Perquè aquestes situacions no es manifestin, cal tenir
present aquella frase feta de és millor prevenir que guarir.
Això representa una gran responsabilitat per a pares i
educadors, doncs de l’eficàcia de la seva tasca en depèn el desenvolupament equilibrat
de l’ésser humà en formació. Conscients d’aquesta realitat, hauríem d’estar
molt amatents a la nostra relació amb els infants.
Perquè l’infant esdevingui un adult equilibrat, precisa que els
adults que tenen cura de la seva educació, s’hi relacionin des del respecte més
absolut. Com sigui que l’infant absorbeix amb avidesa els comportaments
d’aquells que l’envolten, hem d’esforçar-nos perquè l’exemple que els donem
sigui acurat i sincer. No s’hi val només
a dir-los allò que no han de fer, sinó que cal que ells s’adonin que nosaltres
tampoc ho fem. Massa sovint, les contradiccions dels adults entre allò que diem
i allò que fem representen un inconvenient que els infants són incapaços de
resoldre.
No ser coherents amb els infants és maltractar-los. Si tenim en
compte que un exemple val més que mil paraules, no hauríem de caure en
la temptació d’oferir-los exemples contradictoris. La violència verbal o física
dels adults és incorporada inconscientment pels infants que s’hi relacionen,
conformant la seva personalitat.
Oferim-los, doncs, amb tot l’amor que siguem capaços, límits i
exemples que els ajudin a créixer respectant tot allò que els envolta. Si els
adults som respectuosos, els infants que ens observen aprendran també a ser-ho,
sense necessitat de donar-los cap explicació. Per això és tant important que
els adults intentem resoldre les nostres mostres de violència, perquè només
així podrem educar amb l’exemple i, en la mesura que ho fem, contribuirem a una
societat més justa i equilibrada.
Regina Ferrando
27 de novembre de
2008