L’ART DE RECOMENÇAR

 

Tots aquells que, en algun moment de la vida, hem fet servir un ordinador, sabem que és una eina molt eficaç a l’hora d’obtenir informació ràpida de qualsevol cosa. Amb uns programes, relativament senzills d’utilitzar, es poden fer un grapat de coses. A més l’ordinador esdevé un magatzem d’informació personal. Adreces d’amics i coneguts, fotografies, textos, etc.

 

També sabem, però, que en qualsevol moment, per un caprici de l’atzar quina causa molt sovint desconeixem, l’ordinador que tenim es mor, emportant-se tota la informació acumulada en el decurs del temps. Aquest és un moment difícil de viure, perquè de sobte ens sentim despullats i orfes d’una informació que ja ens havia esdevingut imprescindible. Això, en el pitjor dels casos que és quan la informació és irrecuperable, ens obliga a recomençar de zero la nostra col·lecció.

 

La nostra capacitat de salvar situacions com la que acabo de descriure, ens donarà una visió objectiva de la nostra facilitat per adaptar-nos als canvis que ens obliguen a recomençar de bell nou sense que la memòria històrica ens serveixi de gran cosa.

 

Recomençar de zero precisa d’entrada una gran dosi de confiança en el procés de la vida, que ens permeti no sentir-nos massa incòmodes davant de qualsevol situació de canvi sobtat.

 

La pèrdua de qualsevol cosa comporta sempre un procés de dol, que serà més o menys suportable i més o menys durador, depenent de la importància que nosaltres donem a la pèrdua.

 

Vivim processos de dol no només per la pèrdua d’éssers estimats, sinó amb la pèrdua de qualsevol cosa que, de sobte o lentament, desapareix. Així, cada dia podem viure el dol del dia anterior perdut, de la feina perduda, de l’amic absent, del moment que mai no tornarà, dels dies feliços viscuts, de l’experiència innecessària. Tota la nostra vida és, doncs, una col·lecció d’adéus viscuts amb més o menys encert.

 

Si som capaços d’observar-nos des de fora, sense la participació dels nostres sentiments i de les nostres emocions, ens adonarem que tots i cadascun de nosaltres (ningú se’n salva), marxarem d’aquesta vida de la mateixa manera com hi hem arribat, sense cap certesa absoluta, sense res a les butxaques. L’única cosa que té sentit, doncs, és la vivència plena de cada moment. Ni allò que hem perdut ni allò que encara ha d’arribar, no serveix de ben res si no som capaços de viure intensament l’instant convertint-lo en un moment feliç.

 

Cada inici representa irremissiblement una pèrdua i la consciència plena en aquest fet ens permetrà viure cada instant com si fos el darrer. Perquè, no ens enganyem, cada instant de la nostra vida és únic i irrepetible, i la nostra felicitat depèn de la nostra capacitat de viure’l des de l’amor, la serenitat i la confiança.

 

Regina Ferrando

20 de novembre de 2008