PÈRDUA DE VALORS

 

A molts fòrums de la nostra societat es parla, cada vegada més, de la manca de valors, com a causa de la degradació de les relacions humanes.

 

En un passat relativament recent (40 anys històricament no són gran cosa), la nostra societat estava més endreçada, en el sentit de manca de conflicte i confrontació. Ningú no tenia el coratge de dir les coses pel seu nom, perquè els pocs que ho feien eren aniquilats amb una eficàcia esfereïdora. Ara, en canvi, es produeix un augment, cada vegada més alarmant, de la crispació i de la violència. Res ni ningú no es respectable i qualsevol de nosaltres es creu amb el dret de criticar-ho tot i a tothom. Els valors culturals i de coneixements específics, han passat a un segon terme que no interessa massa a ningú i qualsevol, sigui quin sigui el seu nivell de coneixements adquirits, pot carregar-s’ho tot sense el  més mínim escrúpol.

 

Es parla de la pèrdua de respecte com a causa fonamental i que, en el temps dels nostres avis, els més joves respectaven els més grans. Ara bé, si som capaços de fer un cop d’ull sincer vers el nostre passat, ens adonarem que la majoria de relacions entre grans i joves, se sustentava més en la por que en el respecte. La por era el valor més estès en una societat sotmesa a una dictadura cruel. La por havia arrelat en totes les cèl·lules d’aquells que van haver de viure la guerra i s’encomanà a la generació que els va succeir.

 

La democràcia i el temps, sortosament, han fet que la nostra societat perdés la por, però que, de cop i volta, fes un canvi ràpid i espectacular, que ens ha fet perdre bous i esquelles. Una caricatura d’aquest canvi podria ser: si abans no ens deixaven dir res, ara ho direm tot; si abans no teníem llibertat, ara la tenim tota, malgrat ferir el que tenim a la vora. Ens trobem, en definitiva, amb una situació que ha canviat radicalment en quaranta anys i, en el procés, ha desaparegut el respecte com a valor fonamental, no ja de repressió sinó de convivència. 

 

Ara tenim la llibertat de dir tot el que volem, però hem d’aprendre a fer-ho sense intenció de ferir, des de la innocència i amb la convicció profunda que la nostra llibertat acaba on comença la de l’altre. I això ha de ser així des de la família. Si volem que els fills siguin respectuosos, no hi ha més solució que la relació entre els pares sigui respectuosa i que els pares respectin els avis. Només així, els fills seran respectuosos per imitació i per convicció.

 

Mentre les nostres relacions siguin de domini i submissió i, per tant, de manipulació, els infants, que enregistren a la perfecció les pautes de conducta d’aquells que els envolten, seran incapaços de respectar res.

 

L’evolució del nostre món i de la nostra societat passa per l’evolució individual de cada un dels seus membres. Com més éssers humans descobreixin l’essència del respecte i es relacionin des d’aquest valor, la nostra societat anirà abandonant la crítica per a crítica, la crispació i la violència.

 

Regina Ferrando

13 de novembre de 2008