PÈRDUA DE VALORS
A molts fòrums de la nostra societat es
parla, cada vegada més, de la manca de valors, com a causa de la degradació de
les relacions humanes.
En un passat relativament recent (40 anys
històricament no són gran cosa), la nostra societat estava més endreçada, en el
sentit de manca de conflicte i confrontació. Ningú no tenia el coratge de dir
les coses pel seu nom, perquè els pocs que ho feien eren aniquilats amb una
eficàcia esfereïdora. Ara, en canvi, es produeix un augment, cada vegada més
alarmant, de la crispació i de la violència. Res ni ningú no es respectable i
qualsevol de nosaltres es creu amb el dret de criticar-ho tot i a tothom. Els
valors culturals i de coneixements específics, han passat a un segon terme que
no interessa massa a ningú i qualsevol, sigui quin sigui el seu nivell de
coneixements adquirits, pot carregar-s’ho tot sense el més mínim escrúpol.
Es parla de la pèrdua de respecte com a
causa fonamental i que, en el temps dels nostres avis, els més joves
respectaven els més grans. Ara bé, si som capaços de fer un cop d’ull sincer
vers el nostre passat, ens adonarem que la majoria de relacions entre grans i
joves, se sustentava més en la por que en el respecte. La por era el valor més
estès en una societat sotmesa a una dictadura cruel. La por havia arrelat en
totes les cèl·lules d’aquells que van haver de viure la guerra i s’encomanà a
la generació que els va succeir.
La democràcia i el temps, sortosament, han
fet que la nostra societat perdés la por, però que, de cop i volta, fes un
canvi ràpid i espectacular, que ens ha fet perdre bous i esquelles. Una
caricatura d’aquest canvi podria ser: si abans no ens deixaven dir res, ara ho
direm tot; si abans no teníem llibertat, ara la tenim tota, malgrat ferir el
que tenim a la vora. Ens trobem, en definitiva, amb una situació que ha canviat
radicalment en quaranta anys i, en el procés, ha desaparegut el respecte com a
valor fonamental, no ja de repressió sinó de convivència.
Ara tenim la llibertat de dir tot el que
volem, però hem d’aprendre a fer-ho sense intenció de ferir, des de la
innocència i amb la convicció profunda que la nostra llibertat acaba on comença
la de l’altre. I això ha de ser així des de la família. Si volem que els fills
siguin respectuosos, no hi ha més solució que la relació entre els pares sigui
respectuosa i que els pares respectin els avis. Només així, els fills seran
respectuosos per imitació i per convicció.
Mentre les nostres relacions siguin de
domini i submissió i, per tant, de manipulació, els infants, que enregistren a
la perfecció les pautes de conducta d’aquells que els envolten, seran incapaços
de respectar res.
L’evolució del nostre món i de la nostra
societat passa per l’evolució individual de cada un dels seus membres. Com més
éssers humans descobreixin l’essència del respecte i es relacionin des d’aquest
valor, la nostra societat anirà abandonant la crítica per a crítica, la
crispació i la violència.
Regina Ferrando
13 de novembre de 2008