L’ACEPTACIÓ
Un dels principals esculls en el nostre
creixement personal, rau en l’acceptació de la realitat diària. Des de la
nostra visió fragmentada de la vida, ens costa acceptar tot allò que la vida
ens posa al davant.
Sovint malbaratem el nostre temps
barallant-nos amb els esdeveniments, en lloc de llegir-los com oportunitats que
la vida ens ofereix.
En els moments difícils, és bo tenir
present que tot i conèixer on volem arribar, la majoria de vegades en
desconeixem el camí correcte, a causa del nostre nivell de consciència.
La consciència totalment expandida ens
arriba amb allò que els orientals anomenen il·luminació i, mentre anem fent
camí, se succeeixen diferents nivells de consciència que no sempre es presenten
en una progressió ascendent. Així, podem passar de moments de gran plenitud i gran coneixement a
d’altres de foscor absoluta. Tots ells formen part del nostre camí i, en el món que vivim, és inútil
esperar sempre una progressió creixent.
Hi ha molts factors que condicionen el
nostre estat, alguns interns i altres d’externs. Això fa que sovint ens trobem
perduts en l’oceà de les emocions i els sentiments que enterboleix la nostra
visió objectiva de la realitat.
Davant d’això, només podem acceptar amb
paciència la nostra realitat quotidiana, des de la seguretat que allò que ens
inquieta i ens incomoda té un sentit transcendent.
Amb el temps, som capaços d’interpretar el
nostre passat com un conjunt d’oportunitats que ens ha permès créixer, encara
que en el dia a dia aquesta tasca se’ns faci difícil. Cal tenir sempre present que tota la nostra
vida té sentit, malgrat la nostra impossibilitat de veure-ho així en alguns
moments.
L’acceptació ens permet viure cada instant,
fàcil o difícil, des de la confiança que el nostre camí, amb esculls o sense,
té un sentit profund.
Mitjançant l’acceptació podrem transformar
els moments difícils en oportunitats de creixement. No serveix de res passar-se
la vida lamentant la nostra condició, ans el contrari, aquesta actitud negativa
no fa més que perpetuar les situacions no desitjades.
Siguem pacients amb nosaltres mateixos, no
ens maltractem si no som capaços d’arribar on volem, en el moment que volem.
Només així, aconseguirem que el nostre pas
per la vida sigui plaent i podrem aprofitar les oportunitats que , dia rere
dia, la realitat ens ofereix.
Regina Ferrando
30 d’octubre de 2008