L’ACEPTACIÓ

 

Un dels principals esculls en el nostre creixement personal, rau en l’acceptació de la realitat diària. Des de la nostra visió fragmentada de la vida, ens costa acceptar tot allò que la vida ens posa al davant.

 

Sovint malbaratem el nostre temps barallant-nos amb els esdeveniments, en lloc de llegir-los com oportunitats que la vida ens ofereix.

 

En els moments difícils, és bo tenir present que tot i conèixer on volem arribar, la majoria de vegades en desconeixem el camí correcte, a causa del nostre nivell de consciència.

 

La consciència totalment expandida ens arriba amb allò que els orientals anomenen il·luminació i, mentre anem fent camí, se succeeixen diferents nivells de consciència que no sempre es presenten en una progressió ascendent. Així, podem passar de moments de gran plenitud i gran coneixement a d’altres de foscor absoluta. Tots ells formen part del nostre camí i, en el món que vivim, és inútil esperar sempre una progressió creixent.

 

Hi ha molts factors que condicionen el nostre estat, alguns interns i altres d’externs. Això fa que sovint ens trobem perduts en l’oceà de les emocions i els sentiments que enterboleix la nostra visió objectiva de la realitat.

 

Davant d’això, només podem acceptar amb paciència la nostra realitat quotidiana, des de la seguretat que allò que ens inquieta i ens incomoda té un sentit transcendent.

 

Amb el temps, som capaços d’interpretar el nostre passat com un conjunt d’oportunitats que ens ha permès créixer, encara que en el dia a dia aquesta tasca se’ns faci difícil. Cal tenir sempre present que tota la nostra vida té sentit, malgrat la nostra impossibilitat de veure-ho així en alguns moments.

 

L’acceptació ens permet viure cada instant, fàcil o difícil, des de la confiança que el nostre camí, amb esculls o sense, té un sentit profund.

 

Mitjançant l’acceptació podrem transformar els moments difícils en oportunitats de creixement. No serveix de res passar-se la vida lamentant la nostra condició, ans el contrari, aquesta actitud negativa no fa més que perpetuar les situacions no desitjades.

 

Siguem pacients amb nosaltres mateixos, no ens maltractem si no som capaços d’arribar on volem, en el moment que volem.

 

Només així, aconseguirem que el nostre pas per la vida sigui plaent i podrem aprofitar les oportunitats que , dia rere dia, la realitat ens ofereix.

 

Regina Ferrando

30 d’octubre de 2008