CONFIANÇA, SERENITAT I EXPECTATIVES

 

Per lliscar per la vida amb comoditat, necessitem conrear essencialment dues de les nostres capacitats bàsiques que són la confiança i la serenitat. La confiança absoluta de què tot en la vida té un sentit positiu i la serenitat que ens confereix el grau de paciència necessari per no precipitar els esdeveniments.

 

Aquestes dues capacitats ens permeten viure la vida des de la contemplació objectiva dels fets, sense que res ni ningú no ens faci perdre els papers.

 

Davant d’una persona o d’un element torbador, hem de ser capaços d’aturar-nos, respirar profundament i fer el possible per mirar les coses des de fora, sense que ni els sentiments ni les emocions ens impliquin massa en els fets, enterbolint, així, la nostra visió de la realitat.

 

Els pensaments, els sentiments i les emocions són, mentre no siguem capaços de gestionar-los adequadament, elements distorsionadors que ens impedeixen viure amb plenitud.

 

Hi ha un altre element distorsionador que són les expectatives. Si fonamentem la nostre vida en allò que esperem de nosaltres mateixos i dels altres, viurem sempre enfocats en el futur, cosa que ens impedirà viure plenament el present que és l’únic moment que existeix.

 

A més, si centrem la nostra vida en les expectatives caurem, més d’una vegada, en la temptació de manipular els altres per aconseguir allò que volem i, hem de tenir clar, que allò volem no sempre coincideix amb allò que ens convé.

 

L’ideal seria no esperar res des de la confiança que la vida ens donarà, a cada moment, allò que ens cal, centrats en el present i assaborint amb fruïció tots els seus aspectes. Tot això, amb l’ajuda de la serenitat que assossega les nostres emocions.

 

Tot això vol dir, no ens enganyem, anar contra corrent. La nostra societat ens empeny a cremar etapes amb objectius massa sovint poc assolibles o ficticis. L’escala de valors d’occident està centrada més a fer i a tenir, que a ser. I, mentre ens deixem endur pel corrent, la nostra vida tindrà poc sentit.

 

La solució, com sempre és personal i intransferible. Cadascú de nosaltres ha de cercar la seva forma de baixar del remolí i cercar la confiança i serenitat necessàries per trobar el seu propi camí.

 

Les maneres de fer són infinites i no hi ha receptes universals. Tots caminem vers el mateix objectiu, però per viaranys diferents. La finalitat individual és la vivència plena del present i, cadascú des d’aquesta vivència, farà que els encontres siguin una benedicció.

 

Regina Ferrando

9 d’octubre de 2008