APRENDRE A SER FLEXIBLES

 

Què ens passa quan les coses no surten com nosaltres havíem previst?, perdem els papers?, tenim sensació de fracàs?, ens entossudim a aconseguir allò que ens proposàvem de qualsevol manera?, intentem trobar el significat als esdeveniments?, som capaços d’acceptar allò que arriba?

 

La nostra vida és una col·lecció de situacions. Algunes plaents i d’altres no. Totes elles, però, tenen un significat clar, només cal que siguem capaços d’adaptar-nos a la realitat que ens envolta i observar-les amb objectivitat i naturalitat.

 

Molt sovint llegim aquells esdeveniments que no havíem previst com una veritable catàstrofe; quan, en realitat, si som capaços d’observar sincerament el nostre passat, ens adonarem que, indiscutiblement, els esdeveniments imprevistos, a la llarga, són els que més coses ens han ensenyat.

 

Créixer és en definitiva aprendre a ser flexible com el jonc que es deixa vinclar pel vent sense oposar resistència. Ser com el bri d’herba que es deixa endur pel riu o com el surfista que llisca per l’onada.

 

Quan ens aferrem a allò que pensem, sense permetre’ns canviar amb facilitat d’idea, la nostra vida esdevé feixuga i sense sentit, i tenim molts punts per sentir-nos insatisfets i fracassats.

 

La vida ens ofereix a cada instant allò que precisem per créixer. Només quan acceptem la realitat del nostre present, per feixuga que sigui, som capaços d’extraure’n la lliçó que ens permetrà adaptar-nos, transformar i seguir endavant.

 

Cal aprendre a no controlar la vida, ni la nostra ni la dels altres, si volem tastar la felicitat que ens pertoca.

 

Només la confiança ens permetrà ser flexibles i no aferrar-nos a res ni a ningú. I, així, podrem lliscar per les aigües de la nostra existència, siguin les que siguin, amb turbulències o plàcides. Si ens deixem anar, les aigües turbulentes passaran amb més rapidesa i, també, podrem relaxar-nos i gaudir plenament quan arribin les aigües tranquil·les.

 

Quan ens entossudim a lamentar-nos si no aconseguim allò que volem, perdem la capacitat de valorar allò que arriba i que, de ben segur, ens convé més.

 

La felicitat, ho hem dit moltes vegades, no és una fita a aconseguir, sinó que és un camí a seguir. Tot allò que ens passa té, sempre, dues lectures. Si ens entossudim a instal·lar-nos en la valoració negativa, restarem estancats en la insatisfacció i el fracàs. Si, en canvi, som capaços, de cercar la visió positiva de tot allò que esdevé podrem aprendre de cada pas i trobar-hi els elements necessaris que ens permetran ser feliços a cada instant.

 

Regina Ferrando

2 d’octubre de 2008