OBSERVAR EL NOSTRE PENSADOR

 

Quan algú va al metge i diu: “Sento una veu en el meu cap”, provablement l’enviaran a un psiquiatre.

 

De fet, d’una forma molt similar, pràcticament tots sentim sempre una veu, o vàries: són els processos involuntaris de pensament que hom no s’adona que pugui tenir, els monòlegs o diàlegs interns.

 

Més d’una vegada, pel carrer, hem vist “sonats” que parlen sols. Doncs bé, això no és gaire diferent d’allò que fem totes les persones “normals”, excepte pel fet que no ho fem en veu alta. La veu comenta, especula, judica, compara, es queixa, accepta, refusa, i així successivament. La veu no és necessàriament rellevant per a aquell moment determinat; pot estar revisant el passat recent o llunyà o assajant o imaginant possibles situacions futures. En aquest cas, freqüentment imagina resultats negatius o problemes; aquest procés s’anomena "preocupar-se". De vegades, aquesta pista de so, va acompanyada d’imatges visuals o "pel·lícules mentals".

 

Fins i tot, si la veu està relacionada amb el moment present, la interpretació la fa d’acord amb el passat. Això és degut a que la veu pertany a la nostra ment condicionada, que és el resultat de tota la nostra història passada, així com de l’escenari mental de la cultura col·lectiva que hem heretat. De manera que veiem i judiquem el present amb els ulls del passat i obtenim una visió totalment distorsionada de la realitat. Habitualment, aquesta veu és el nostre pitjor enemic. Molts de nosaltres vivim amb un torturador dins del cap que, contínuament, ens ataca, ens castiga i ens drena l’energia vital. Aquesta és una de les nostres principals causes de sofriment i d’infelicitat, així com de malaltia.

 

Per solucionar aquest problema, el primer que cal fer és prendre consciència de l’existència d’aquesta veu i adonar-nos que no té cap relació amb el nostre present. Només així, serem capaços de fer-la callar per poder enfocar la nostra atenció en la realitat que estem vivint, sense distorsions de cap mena.

 

Fer emmudir la veu de la nostra ment ens permetrà viure des de la innocència, sense prejudicis ni interpretacions errònies, sense preocupar-se, des de la llibertat que ens confereix un a visió real del nostre present.

 

Recordem sempre que el passat ja no existeix i no té perquè repetir-se. D’aquesta manera ens podrem alliberar de les pors que el nostre passat projecta sobre el nostre futur.

 

No deixem que la nostra ment ens governi la vida i entossudim-nos a viure aquí i ara amb plenitud. Només així, alliberats de les experiències mal resoltes i de les pors que les acompanyen, serem capaços d’estimar apassionadament i, com a conseqüència d’això, podrem tastar la felicitat que ens mereixem. Bones vacances!

 

Regina Ferrando

31 de juliol de 2008