OBSERVAR EL
NOSTRE PENSADOR
Quan algú va al metge i diu: “Sento
una veu en el meu cap”, provablement l’enviaran a un psiquiatre.
De fet, d’una forma molt similar,
pràcticament tots sentim sempre una veu, o vàries: són els processos
involuntaris de pensament que hom no s’adona que pugui tenir, els monòlegs o
diàlegs interns.
Més d’una vegada, pel carrer, hem
vist “sonats” que parlen sols. Doncs bé, això no és gaire diferent d’allò que
fem totes les persones “normals”, excepte pel fet que no ho fem en veu alta. La
veu comenta, especula, judica, compara, es queixa, accepta, refusa, i així
successivament. La veu no és necessàriament rellevant per a aquell moment
determinat; pot estar revisant el passat recent o llunyà o assajant o imaginant
possibles situacions futures. En aquest cas, freqüentment imagina resultats
negatius o problemes; aquest procés s’anomena "preocupar-se". De
vegades, aquesta pista de so, va acompanyada d’imatges visuals o
"pel·lícules mentals".
Fins i tot, si la veu està
relacionada amb el moment present, la interpretació la fa d’acord amb el
passat. Això és degut a que la veu pertany a la nostra ment condicionada, que
és el resultat de tota la nostra història passada, així com de l’escenari mental
de la cultura col·lectiva que hem heretat. De manera que veiem i judiquem el
present amb els ulls del passat i obtenim una visió totalment distorsionada de
la realitat. Habitualment, aquesta veu és el nostre pitjor enemic. Molts de
nosaltres vivim amb un torturador dins del cap que, contínuament, ens ataca,
ens castiga i ens drena l’energia vital. Aquesta és una de les nostres
principals causes de sofriment i d’infelicitat, així com de malaltia.
Per solucionar aquest problema, el
primer que cal fer és prendre consciència de l’existència d’aquesta veu i
adonar-nos que no té cap relació amb el nostre present. Només així, serem
capaços de fer-la callar per poder enfocar la nostra atenció en la realitat que
estem vivint, sense distorsions de cap mena.
Fer emmudir la veu de la nostra ment
ens permetrà viure des de la innocència, sense prejudicis ni interpretacions
errònies, sense preocupar-se, des de la llibertat que ens confereix un a visió
real del nostre present.
Recordem sempre que el passat ja
no existeix i no té perquè repetir-se. D’aquesta manera ens podrem alliberar de
les pors que el nostre passat projecta sobre el nostre futur.
No deixem que la nostra ment ens
governi la vida i entossudim-nos a viure aquí i ara amb plenitud. Només així,
alliberats de les experiències mal resoltes i de les pors que les acompanyen,
serem capaços d’estimar apassionadament i, com a conseqüència d’això, podrem
tastar la felicitat que ens mereixem. Bones vacances!
Regina Ferrando
31 de juliol de 2008