ACCEPTACIÓ DE LA REALITAT

 

Una de les assignatures pendents de l’ésser humà és l’acceptació de la realitat. Acceptació que, no ens confonguem, no té res a veure amb resignació.

 

El cert és que les coses són com són i, massa sovint, no com a nosaltres ens agradaria que fossin. Si ens entossudim a barallar-nos amb la realitat, tenim molts punts per viure permanentment enfadats i insatisfets.

 

Així, quan plou, ens queixem perquè plou; quan fa calor, ens passem el dia lamentant-ho; quan estem malalts lamentem la nostra dissort; quan estem sans, maltractem el nostre cos; quan el veí canta, ens molesta perquè fa soroll; quan està trist, diem que està amargat; quan els polítics prenen qualsevol decisió, ens apressem a cercar-li inconvenients; quan posen un comerç sota casa, maldem per detectar-ne les molèsties. I així, d’enrabiada en enrabiada, malbaratem els nostres dies, enfangats en males vibracions. Aquest tarannà és una senyal inequívoca d’una visió distorsionada de la realitat.

 

Allò que ens fa infeliços no és la realitat, sinó la diferència entre allò que esperem i allò que és. Perquè tota realitat té sempre dues lectures, una de positiva i edificant i una altra de negativa i frustrant. Alhora, barallar-nos amb la realitat només crea violència. En canvi, acceptar la realitat ens permet transformar-la i extraure’n l’ensenyament que comporta. Per tant, l’acceptació constitueix el pas previ a la transformació.

 

Quan ens adonem que passem la vida enfadats o queixant-nos per tot, i tenim el punt de lucidesa per arribar  a la conclusió que això ens passa a causa de les nostres expectatives, ha arribat l’hora d’aturar-nos i revisar la nostra vivència del present.

 

És molt possible que, en aquest moment, ens adonem que vivim en un món virtual, un món creat per la nostra ment, que no és correspon amb la realitat.

 

Si no vivim contents, hi ha alguna cosa que falla dins nostre. La joia és una capacitat innata de l’ésser humà que pot ser ofegada per les nostres expectatives.

 

L’única solució a aquest problema rau a viure el present amb plenitud, des del convenciment que res no passa perquè sí i que la vida ens dóna sempre allò que necessitem per créixer.

 

En lloc de barallar-nos amb els esdeveniments, val la pena voler-ne esbrinar el significat. Aquesta mirada positiva és l’eina que ens permet créixer i transformar la nostra vida i, només així, podem viure satisfets i, com a conseqüència d’això, som capaços d’estimar. En definitiva, la realitat no és la nostra enemiga, sinó la nostra principal aliada. Acceptem-la i transformem-la. Això ens farà feliços i ens capacitarà per estimar apassionadament.

 

Regina Ferrando

24 de juliol de 2008