FAM AL MÓN

 

L’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) que té per lema “un món sense fam”, va efectuar a Roma, del 3 al 5 de juny passats, una Conferència d’Alt Nivell sobre la Seguretat Alimentària Mundial, que tenia com a argument de base assegurar la seguretat alimentària mundial, tenint en compte que l’impacte del canvi climàtic podria ser un dels desafiaments més grans al que la humanitat s’afronta en aquest segle.

 

Avui, aproximadament uns 850 milions de persones en el món sofreixen fam. D’aquests, aproximadament uns 820 milions viuen en països en procés de desenvolupament, justament els mateixos països que esperen estar més afectats pel canvi climàtic. Donades aquestes circumstàncies, semblaria clar que els governs, les organitzacions internacionals, la societat civil, el sector privat i altres actors haurien de treballar plegats per abordar aquests desafiaments i per crear les estratègies i les respostes adequades.

 

A la conferència abans esmentada, hi assistiren representants de 181 països i 43 Caps d’Estat i de Govern, i només Espanya, França, Japó, Kuwait, Nova Zelanda, Països Baixos, Regne Unit i Veneçuela i 3 bancs (Banc Africà de Desenvolupament, Banc Islàmic de Desenvolupament i Banc Mundial), anunciaren el seu finançament a la causa que els ocupava. Sembla ser, doncs, que la majoria dels assistents van anar a la conferència sense haver fet els deures, tot i que cal esperar que, de retorn als països d’origen, i en un període curt anunciïn la seva aportació.

 

Alhora, i en un àmbit molt més reduït com podreu comprovar, el programa els Matins de TV3, conduït per Josep Cuní, el dia 6 de juny, emetia un reportatge enregistrat a Barcelona, la nit anterior, on es feia palesa la quantitat de menjar que, dia a dia, es llençava als contenidors de la ciutat, no tota en mal estat, procedent d’establiments de venda alimentària i de restauració.

 

Si a això hi afegim els aliments que, a nivell particular, llencem al contenidor perquè se’ns han fet malbé a la nevera o perquè ens sobren, podem arribar a conclusions d’irracionalitat extrema.

 

En una humanitat justa, la solució passaria perquè els rics ens estrenyéssim el cinturó a fi que els pobres poguessin menjar. Dissortadament, això no és tan simple ni tan fàcil, per la immensa quantitat d’interessos creats, però allò que no ens podem permetre és malbaratar aliments d’una forma inconscient.

 

Cal un canvi de mentalitat a nivell mundial, però sobretot un augment del grau de consciència d’aquells que tenim la sort d’haver nascut en països rics. Potser és hora de plantejar-nos l’insult a la humanitat que representa llençar o malbaratar aliments, que tenim en abundància, i intentar que s’aprofiti al cent per cent. A la nostra societat també hi ha persones necessitades i, abans de llençar excedents als contenidors, hauríem de fer un esforç per cercar-ne destinataris.

 

Regina Ferrando

19 de juny de 2008