FAM AL MÓN
L’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i
l’Alimentació (FAO) que té per lema “un món sense fam”, va efectuar a Roma, del
3 al 5 de juny passats, una Conferència d’Alt Nivell sobre la Seguretat
Alimentària Mundial, que tenia com a argument de base assegurar la seguretat
alimentària mundial, tenint en compte que l’impacte
del canvi climàtic podria ser un dels desafiaments més grans al que la
humanitat s’afronta en aquest segle.
Avui, aproximadament uns 850 milions de persones en el món
sofreixen fam. D’aquests, aproximadament uns 820 milions viuen en països en
procés de desenvolupament, justament els mateixos països que esperen estar més
afectats pel canvi climàtic. Donades aquestes circumstàncies, semblaria clar
que els governs, les organitzacions internacionals, la societat civil, el
sector privat i altres actors haurien de treballar plegats per abordar aquests
desafiaments i per crear les estratègies i les respostes adequades.
A la conferència abans esmentada, hi assistiren representants de
181 països i 43 Caps d’Estat i de Govern, i només Espanya, França, Japó,
Kuwait, Nova Zelanda, Països Baixos, Regne Unit i Veneçuela i 3 bancs (Banc
Africà de Desenvolupament, Banc Islàmic de Desenvolupament i Banc Mundial), anunciaren
el seu finançament a la causa que els ocupava. Sembla ser, doncs, que la
majoria dels assistents van anar a la conferència sense haver fet els deures,
tot i que cal esperar que, de retorn als països d’origen, i en un període curt
anunciïn la seva aportació.
Alhora, i en un àmbit molt més reduït com podreu comprovar, el
programa els Matins de TV3, conduït per Josep Cuní,
el dia 6 de juny, emetia un reportatge enregistrat a Barcelona, la nit
anterior, on es feia palesa la quantitat de menjar que, dia a dia, es llençava
als contenidors de la ciutat, no tota en mal estat, procedent d’establiments de
venda alimentària i de restauració.
Si a això hi afegim els aliments que, a nivell particular,
llencem al contenidor perquè se’ns han fet malbé a la nevera o perquè ens
sobren, podem arribar a conclusions d’irracionalitat extrema.
En una humanitat justa, la solució passaria perquè els rics ens
estrenyéssim el cinturó a fi que els pobres poguessin menjar. Dissortadament,
això no és tan simple ni tan fàcil, per la immensa quantitat d’interessos
creats, però allò que no ens podem permetre és malbaratar aliments d’una forma
inconscient.
Cal un canvi de mentalitat a nivell mundial, però sobretot un
augment del grau de consciència d’aquells que tenim la sort d’haver nascut en
països rics. Potser és hora de plantejar-nos l’insult
a la humanitat que representa llençar o malbaratar aliments, que tenim en
abundància, i intentar que s’aprofiti al cent per cent. A la nostra societat
també hi ha persones necessitades i, abans de llençar excedents als
contenidors, hauríem de fer un esforç per cercar-ne destinataris.
Regina Ferrando
19 de juny de
2008