I ELS AMICS?

 

Acabo de prendre consciència de què molt poques vegades, des d’aquest espai, hem parlat de l’amistat i no vull deixar passar ni un segon més sense fer justícia.

 

L’amistat és, de totes les relacions d’amor, una de les que ens proporciona més satisfaccions i més saviesa. Els amics de debò són els nostres àngels de la guarda. Aquells que hi són quan els necessitem, aquells que riuen i ploren amb nosaltres sense que això representi un lligam formal. Aquells que són capaços de plantar-nos cara quan som impertinents i, alhora, acollir-nos amb delicadesa i respecte. Aquells que ens diuen sempre la veritat, encara que no ens agradi.

 

Per a la veritable amistat, no existeixen ni el temps ni les distàncies. Podem sentir profundament l’amor dels amics tot i tenir-los lluny i, en retrobar-los, tenir la sensació que mai no ens n’hem separat.

 

L’amistat no exigeix contractes, ni obligacions, ni clàusules complexes. Està fonamentada en la llibertat i en el respecte més absolut.

 

Per distingir entre els veritables amics i els falsos, només cal fixar-se en la incondicionalitat de la relació, en la llibertat que ens fa sentir, en el respecte que ens amara.

 

Quan els amics ens exigeixen alguna cosa, no són amics de veritat. Són persones que, a causa de les seves mancances internes, intenten manipular la relació, condicionant-la per aconseguir allò que volen.

 

Un veritable amic mai no exigeix res, mai no ens censura, mai no ens diu què hem de fer. Un veritable amic ens acompanya, ens escolta, riu i plora amb nosaltres, però ens deixa volar amb llibertat, bo i sabent que el vol pot acabar malament.

 

Als amics podem explicar-los-hi absolutament tot, fins i tot allò que ens fa tanta vergonya, perquè sabem que ens escoltarà sense censurar-nos i ens aconsellarà sense exigir-nos que seguim el seu consell. És per això és que els amics de veritat, tal i com diu la dita, es poden comptar amb els dits d’una mà.

 

Si no comptem amb cap amic, gairebé mai és a causa dels altres, sinó per quelcom que no rutlla prou bé dins nostre. De vegades, tendim a tancar-nos en nosaltres mateixos i ens desconnectem de l’exterior, impedint així l’arribada de l’aire fresc de l’amistat.

 

Per tal de conservar l’amistat de veritat, cal estar sempre amatents a tenir cura dels amics i fer el possible per acollir-los sense judicar-los. Oferim-los, això sí, el nostre punt de vista i el nostre consell, però sense exigir-los l’obligat compliment. Permetem-los que s’equivoquin, encara que sigui per no escoltar-nos. Acollim-los amb delicadesa i estimem-los sense condicions.

 

Regina Ferrando

12 de juny de 2008